Com aconseguir que les persones grans pugin al transport a la demanda

Parlem amb Adrià Ramirez Papell, Mobility Project Manager de Shotl, per conèixer les seves claus per aconseguir el màxim ús del transport a la demanda (DRT) entre un grup d'usuaris tradicionalment considerat difícil: les persones grans.

Quins aspectes del transport a la demanda costen més als usuaris grans?

Sobretot, entendre que no és el mateix que un servei individual com un taxi, sinó una cosa a mig camí entre un taxi i un autobús. Si no entenen que és un transport compartit, poden esperar que se'ls porti directament al seu destí i no entendre per què l'autobús fa un recorregut diferent, que canvia constantment, i recull altres persones. Fins i tot ens ha passat que algú pregunti al conductor per què no va directament a la seva parada. Als usuaris grans també els pot costar el concepte de parada virtual, és a dir, saber on esperar quan no hi ha cap senyal fix que els ho indiqui.

Com que és un grup de població que no ha crescut amb smartphones, pot tenir dificultats per reservar i pagar els viatges a través de l'app. El procés de registre també pot ser complicat, ja que té diversos passos. Tanmateix, les persones grans tenen més recursos del que creiem i, un cop s'hi acostumen, repeteixen el procés sense problemes. Allò més difícil és aprendre noves rutines i eines. El meu avi fa servir WhatsApp avui sense cap problema, però primer li ho van haver d'explicar pas a pas.

Què han de fer els operadors de transport per superar aquestes dificultats?

El més important és una molt bona campanya de comunicació abans del llançament. Acostar-se a la comunitat, organitzar reunions i xerrades als barris, repartir fulletons, etc., perquè tothom entengui el que ve i com utilitzar-ho. A Shotl podem facilitar els materials i assessorar els nostres clients sobre les estratègies.

El suport continu després del llançament també és importantíssim. En un dels nostres projectes, a Vallirana, a prop de Barcelona, l'ajuntament va instal·lar un punt d'informació a la casa consistorial i, al principi, hi havia una persona que anava als autobusos per explicar el servei a la gent. El fet que fos del poble va ajudar a generar confiança. L'ajuntament també va crear un mapa en paper amb els horaris, l'àrea de servei i la ubicació de totes les parades virtuals, cosa útil per a qui no se'n surt bé amb el smartphone.

I, per descomptat, amb un públic gran sempre caldrà una línia telefònica alternativa perquè qui no se senti còmode amb l'app pugui reservar per telèfon. Tot i així, és important intentar que deixin de dependre a poc a poc de la línia telefònica, perquè l'estalvi més gran s'aconsegueix quan la gent fa servir l'app. Cal deixar clar que la línia telefònica és només per a casos de necessitat. Fins i tot així, sempre hi haurà usuaris que preferiran trucar, així que cal ser una mica flexible i preveure-ho.

Finalment, ajuda traduir l'app d'usuari a totes les llengües locals perquè sigui com més accessible millor.

Com haurien de «vendre» els operadors el transport a la demanda a les persones grans?

Explicant que és un autobús que s'adapta a les seves necessitats. Els porta on volen anar i quan volen anar-hi, sense haver de consultar l'horari. Només cal demanar-lo i et ve a buscar. Però es comparteix amb altres persones. Així que és una barreja entre un autobús i un taxi.

Es pot aplicar a altres grups d'usuaris l'experiència d'ajudar les persones grans?

Bé, tota la campanya informativa prèvia al llançament i el suport posterior serveixen per a usuaris de qualsevol edat, igual que explicar el concepte de transport a la demanda. Però, en concret, les mesures pensades per ajudar les persones grans es poden aplicar a qualsevol grup afectat per la bretxa digital. Per exemple, dones en situació desfavorida, o dones en alguns països, on la taxa d'ús de smartphones és més baixa que la dels homes. Les mateixes tècniques serveixen per a qualsevol persona a qui li costi el canvi o aprendre a fer servir tecnologies digitals.

Per a qualsevol d'aquests grups, el procés d'alta és on més suport necessitaran. Un cop registrats i acostumats a demanar viatges, es torna una cosa natural i repeteixen el procés sense dificultat.