Com evitar duplicitats en passar al DRT

Les tendències de mobilitat intel·ligent empenyen pobles i ciutats a explorar noves opcions de mobilitat per a la ciutadania mentre continuen lluitant per finançar models de transport públic heretats del segle XX.

La gent està cada vegada més oberta i disposada a fer servir noves formes de mobilitat urbana i suburbana, i els projectes MaaS també van prenent forma. Tanmateix, encara no ha sorgit cap procés estandarditzat per abordar el canvi. Això significa que els urbanistes i les autoritats estan dissenyant aquesta nova mobilitat a cegues, sense totes les eines necessàries per recolzar les seves decisions.

Per això el desenvolupament del transport a la demanda (DRT) als sistemes de transport públic s'enfronta a reptes diversos, entre ells la por de canibalitzar les línies fixes existents. La manera com ciutats, operadors i proveïdors de programari aborden aquest repte depèn de l'abast del DRT mateix.

Els DRT centrats en l'última milla en zones suburbanes són els que menys probabilitats tenen de canibalitzar les línies fixes existents; de fet, solen complementar-les. Tanmateix, també són els que més depenen del rendiment d'aquestes línies per atraure demanda, per la qual cosa en general tenen menys impacte en aquest sentit. Aquests serveis atrauen usuaris actuals de les principals opcions de transport que abans feien servir altres opcions d'última milla, com anar a peu, en bicicleta, en bici compartida, en cotxe, etc., dins de l'ecosistema de mobilitat intel·ligent.

Una major demanda i zones més denses impliquen més solapament i, per tant, més duplicitat entre el DRT i les línies fixes. En aquests casos, el DRT tendeix a desplegar-se com un servei independent del transport públic, amb un preu més alt. Això dificulta oferir tarifes integrades o construir una experiència MaaS més fluida en termes de rendibilitat del servei. El volum de viatgers és més gran, però la conveniència i la sostenibilitat d'aquests serveis són dubtoses, ja que la novetat tendeix a crear un entorn amb múltiples opcions de finançament privat, de les quals només unes poques sobreviuran a llarg termini. Això farà que els preus pugin en general i que els serveis tinguin dificultats per competir amb el cotxe en propietat. Juntament amb les dificultats de gestionar flotes i recursos mentre es recullen dades per avaluar el DRT en conjunt, això es pot convertir en un problema de planificació per a les autoritats.

Els pobles mitjans i petits comencen a plantejar-se sistemes de transport públic híbrids o exclusivament DRT per la manca d'altres productes de mobilitat, atès el baix nombre de viatgers. És precisament en aquest tipus de llocs on la canibalització pot ser més dràstica i on la manca de finançament local pot posar en perill la possibilitat de provar el DRT o passar-s'hi. Tanmateix, segons l'experiència de Shotl, els qui s'han atrevit a provar-ho s'han adonat ràpidament que la millor opció és reutilitzar els vehicles existents per transformar aquestes línies en solucions DRT. A més, en alguns llocs, les opcions híbrides ofereixen la millor oportunitat de prestar un servei excel·lent, combinant rutes fixes en determinades hores punta amb un servei DRT en hores vall.

Al capdavall, cada solució té els seus avantatges i ha de respondre al repte de les duplicitats a la seva manera i amb configuracions de servei diverses. A Shotl abordem cada servei com un cas específic per donar-li les màximes possibilitats d'èxit i superar els reptes que implica.