L'última milla del MaaS als municipis petits

Estem acostumats a parlar de mobilitat com a servei (MaaS) multimodal a les grans ciutats, però sovint la conversa es queda aquí. Tanmateix, creiem que també hi ha raons de pes per implantar-lo en municipis més petits, amb alguns ajustos.

Moovmi ha analitzat els plans de transport de 20 ciutats i municipis petits d'Europa i Nord-amèrica per identificar oportunitats de MaaS multimodal. La seva conclusió és que un transport integrat i centrat en l'usuari és una solució viable i rendible per millorar la mobilitat i la qualitat de vida tant en comunitats de menor densitat com en grans ciutats.

Naturalment, el MaaS s'ha d'adaptar a les necessitats locals, per exemple oferint una línia telefònica en zones amb pocs smartphones o poc accés a internet. Però sabem que pot funcionar en múltiples escenaris. N'hi ha prou amb dos o més modes de transport integrats en una finestreta única centrada en l'usuari per a bitllets, horaris i pagaments. Els llocs més petits poden no tenir tants modes ni tanta freqüència com les grans ciutats, però solucions creatives com incloure taxis o lloguer de cotxes als abonaments de subscripció ho poden compensar.

Això ens va fer pensar: si el MaaS pot funcionar gairebé a qualsevol lloc, per què no està més estès fora de les grans ciutats?

Pot funcionar la mobilitat com a servei en municipis petits?

La mobilitat com a servei pot funcionar en municipis petits amb prou usuaris de transport públic. Tanmateix, el que sol passar és que menys viatgers significa menys ingressos per reinvertir en millorar els serveis. Això crea un cercle viciós de major dependència del vehicle privat, cosa que implica menys interès i demanda per part de la ciutadania, cosa que, al seu torn, implica menys motivació de les autoritats per millorar les coses… (ja t'ho fas una idea). Al capdavall, per a què invertir a reorganitzar el transport i promocionar una experiència d'usuari fluida si no pots fer que el servei mateix sigui més atractiu? A més, les ciutats petites no pateixen la congestió asfixiant de les grans, així que la comoditat del cotxe és real, i no només percebuda com a les grans ciutats, per la qual cosa hi ha menys incentius per fer servir modes alternatius.

Com fa servir la gent el transport a les grans ciutats?

A les grans ciutats, la gent està acostumada a fer servir múltiples modes de transport individual i compartit i a moure's sense cotxe. Així que, quan arriba el MaaS, és més una evolució que una revolució, i la transició és relativament fluida. A les zones rurals i les ciutats més petites, a més de la dificultat de crear un sistema rendible i atractiu, el salt conceptual és més gran.

A més, entre els planificadors de transport existeix la idea errònia que tots els modes han d'estar disponibles abans de passar al MaaS, cosa que pot suposar molta feina i inversió! Tanmateix, creiem que les autoritats es poden saltar aquest camí lineal de construcció de serveis i integrar directament el carsharing o sistemes similars. No només és més viable i assequible que crear línies d'autobús, sinó que ofereix l'oportunitat d'orientar els hàbits dels joves cap al transport compartit abans que es comprin el seu primer cotxe.

Què necessiten els municipis petits perquè el MaaS funcioni?

Els municipis petits necessiten transport d'última milla perquè el MaaS funcioni. A les grans ciutats, pots portar un patinet elèctric o una bici plegable al tren, agafar una bici compartida o simplement caminar l'últim tram des de la parada de metro o autobús més propera; rarament és gaire lluny. A les ciutats petites, en canvi, aquesta última milla pot ser realment una milla, o més! Cosa que ens retorna a la dependència del cotxe.

Aquí és on veiem una oportunitat per al transport a la demanda (DRT), sobretot en el context de l'augment del teletreball en municipis i pobles rurals o suburbans per la COVID-19. Aquestes persones continuen necessitant desplaçar-se, però amb menys freqüència i a majors distàncies: per exemple, una visita setmanal a l'oficina a la ciutat en lloc d'un desplaçament diari. Si el transport públic és incòmode o falten opcions d'última milla, tornaran al cotxe. Però si implantem ara un DRT d'última milla, mentre els hàbits estan canviant de tota manera, tenim una gran oportunitat d'aplanar el camí al MaaS en els municipis de baixa densitat. I això només pot ser positiu.