Com frenar les ciutats pensades per al cotxe

La contaminació, la congestió i els canvis en la mobilitat estan qüestionant el domini del cotxe a les ciutats. Amsterdam és l'última a fer passos audaços per retornar els carrers a les persones, amb beneficis potencialment enormes.

Amb una població urbana en augment i el transport com una de les principals fonts d'emissions de CO2, un urbanisme centrat en el cotxe no és sostenible. Les prohibicions directes són polèmiques, així que Amsterdam preveu reduir gradualment els permisos d'aparcament, alliberant fins a 1.100 places l'any i 10.000 d'aquí al 2025. L'espai recuperat es destinarà a bicicletes, vianants, zones verdes i oci.

Ciutats com Zuric, Copenhaguen, París, Londres, Barcelona, Rio de Janeiro i Ciutat de Mèxic han adoptat mesures similars, peatges urbans o restriccions als vehicles. Fins i tot els Estats Units, tan amants del cotxe, s'hi estan sumant, amb ciutats com Minneapolis i San Francisco que han eliminat els requisits mínims d'aparcament.

Però perquè les polítiques tinguin èxit, la gent ha de veure'n els beneficis. Quins són?

Millors ciutats, millors comunitats

Els espais comunitaris i verds, des de parcs fins a places, fan que la gent se senti més connectada, i la natura redueix l'estrès. Livable City, de San Francisco, afirma que substituir aparcaments, accessos de cotxes i garatges per arbres, aparadors i habitatges amb accés a peu de carrer fa que els barris resultin més segurs, verds i accessibles per a tothom. El programa de parklets de la ciutat permet fins i tot que la ciutadania proposi usos alternatius per a les places d'aparcament.

Millors habitatges

L'American Planning Association afirma: «La manca d'opcions d'habitatge i d'habitatge assequible perjudica les persones i limita la prosperitat de les comunitats». Eliminar els requisits d'aparcament dels desenvolupaments d'habitatges els fa més assequibles de construir, comprar i llogar i evita que la gent es vegi expulsada del centre de les ciutats.

Millor economia

Una queixa habitual és que reduir l'aparcament perjudica el comerç. Tanmateix, l'organització britànica Living Streets va constatar que qui compra a peu pot gastar bastant més: «Quan es regeneren els carrers per fomentar els desplaçaments a peu, es produeix un impacte corresponent en la facturació del comerç, el valor dels immobles i la rendibilitat dels lloguers».

Millor salut

Els sistemes nacionals de salut també estalvien quan es redueixen el sedentarisme i les malalties relacionades amb la contaminació. L'Agència Europea de Medi Ambient adverteix que els habitants de les ciutats europees no només pateixen contaminació acústica: el 90 % està exposat a nivells de contaminació atmosfèrica considerats perjudicials per a la salut. Continua sent el principal risc ambiental per a la salut a Europa i una de les principals causes de mort prematura. Living Streets també va constatar que la preocupació per la contaminació atmosfèrica dissuadeix els pares de portar els seus fills a l'escola a peu. Menys aparcament també significa menys conductors donant voltes a la recerca de plaça, cosa que redueix la contaminació atmosfèrica i el risc d'accidents.

Millor mobilitat

Menys trànsit millora el transport públic, i els cotxes aparcats no són el millor ús de l'espai vora la vorera. Tòquio, amb altes taxes d'ús de la bicicleta i el transport públic, ho entén així i és molt estricta amb qui aparca fora de les zones senyalitzades. L'explosió de les bicicletes plegables i elèctriques fa que moltes ciutats necessitin més aparcabicis i carrils bici, guanyats a l'espai de la calçada i no a les voreres, per evitar conflictes amb els vianants.

El paper de les llançadores a la demanda

L'ITF Forum suggereix que passar del transport de baixa ocupació al d'ocupació compartida allibera molt espai d'aparcament. Les projeccions de Shotl mostren com es podria reutilitzar. El nostre objectiu és reduir la propietat del cotxe privat oferint alternatives sostenibles i millorant l'accés al transport públic.