Bus de trànsit ràpid: solucions sostenibles per a ciutats amb pocs recursos

A mesura que creix la població urbana, els planificadors necessiten solucions de transport massiu sostenibles que salvin el planeta sense costar una fortuna. Podria ser el bus de trànsit ràpid (BRT) la clau?

Implantat per primera vegada a Curitiba (Brasil) el 1974, el BRT ha viscut un fort creixement en els últims anys. Avui, juntament amb els sistemes de carrils bus millorats, transporta més de 32 milions de persones en 200 ciutats de tot el món.

El BRT consisteix en un conjunt de mesures per millorar la velocitat, la freqüència i l'eficiència, de manera que els autobusos s'acostin al nivell de servei d'un tramvia: un carril exclusiu i separat físicament; prioritat en la gestió del trànsit; semàfors en onada verda; estacions amb més capacitat (de passatgers i de vehicles) i accés a nivell de l'andana, i venda anticipada de bitllets.

Els seus principals avantatges són el cost i el termini d'implantació. El metro o el tramvia ofereixen serveis més ràpids i de major capacitat i són preferibles per als grans eixos d'alta densitat. Tanmateix, el BRT és relativament barat i senzill d'instal·lar i es pot implantar per fases, des de zero o modificant una línia existent, segons el pressupost o les limitacions de la infraestructura actual. Evidentment, com més elements s'incloguin, major serà l'eficiència.

Un cost menor també significa un risc menor, cosa que permet a les autoritats tantejar el terreny. A França, per exemple, el bus à haut niveau de service ha generat demanda en determinades zones abans d'invertir més en, per exemple, tramvies. A més, com que el BRT no depèn de rails, pot continuar circulant amb el trànsit mixt al final del seu recorregut, una prolongació que amb el temps podria convertir-se també en BRT.

Tanmateix, han estat les regions en desenvolupament, com Sud-amèrica i Àsia, amb una baixa taxa de motorització i pressupostos de transport limitats, les pioneres del BRT i potser les que més se n'han beneficiat: el 80 % dels viatgers, uns 2 milions de passatgers al dia, fan servir el BRT de Curitiba; el corredor TransOeste de Rio va reduir els temps de viatge per la ciutat d'1 hora i 40 minuts a 45 minuts, i a Ciutat de Mèxic la reducció dels temps de viatge hauria de traduir-se en 141 milions de dòlars de productivitat econòmica recuperada.

També hi ha beneficis per a la salut pública: els carrers llatinoamericans amb BRT han registrat una reducció del 40 % de morts i ferits, i Ciutat de Mèxic podria estalviar uns 4,5 milions de dòlars en jornades laborals recuperades que abans es perdien per malaltia, a més d'evitar quatre nous casos de bronquitis crònica i dues morts l'any.

Naturalment, aprofitar plenament aquests beneficis exigeix canvis d'actitud i de comportament. Per exemple, les rutes i horaris fixos i la compra del bitllet fora del vehicle poden ser una novetat per als passatgers d'algunes regions. A més, els urbanistes han de replantejar-se el desenvolupament al voltant del transport, i no a l'inrevés, i comprometre's a donar prioritat al BRT davant d'altres modes on coexisteixin. Com assenyala el consultor de transport públic Jarrett Walker, l'element clau és la separació física de la resta del trànsit. Altrament: «Moltíssims projectes de BRT als Estats Units comencen amb carrils exclusius, però després fan massa concessions pel camí. En el pitjor dels casos, acaben sent un munt d'infraestructura bonica amb poca o cap millora en els temps de viatge».

Un transport públic coordinat i d'alta ocupació sempre és preferible per moure un gran nombre de passatgers en zones d'alta densitat. Tanmateix, ara hi ha l'oportunitat de cobrir el buit amb transport de menor ocupació i posar-lo al servei del BRT mitjançant llançadores a la demanda que ofereixin connectivitat de primera i última milla. A més, sobretot a les regions en desenvolupament, la tecnologia de Shotl es podria utilitzar per digitalitzar el microtransport informal i no regulat, millorant-ne la seguretat i la fiabilitat i convertint-lo de competidor en col·laborador.

Òbviament, no hi ha una fórmula màgica en el transport, però el BRT ofereix un compromís excel·lent i sostenible entre capacitat, velocitat i cost. I si s'aprofita el potencial de les aliances publicoprivades amb el microtransport, podríem veure una adopció encara major en el futur.