Caminar entre parades virtuals

Configurar un núvol de parades virtuals buscant l'equilibri en la distància màxima a peu, tenint en compte la distància, el temps i fins i tot la comoditat, és una tasca habitual per als planificadors de DRT. Entendre quines són les millors mètriques, o la millor combinació de mètriques, per determinar la densitat de parades virtuals exigeix experiència, coneixement del territori i un toc d'empatia amb les persones (els passatgers) a les quals servirà la solució DRT. Al capdavall, haver de caminar uns metres o un quilòmetre sencer pot marcar una gran diferència en l'experiència del passatger.

Amb una immensa quantitat de variables en joc (densitat de població, patrons meteorològics, existència de voreres, barreres arquitectòniques, seguretat, espai per aturar-se, demanda d'accessibilitat i moltes més), el coneixement del territori és la clau de l'èxit en la implantació d'un servei DRT. Molts fracassos s'expliquen pel desconeixement de les necessitats reals de la població a la qual es serveix. Per això les aliances estretes són fonamentals, i per això Shotl treballa amb els seus clients com a socis en un procés d'avaluació contínua i intercanvi de dades.

Hi ha una cosa primordial: l'experiència del passatger ha d'estar al centre, i la comoditat general ha d'incloure la distància a peu com a factor clau. Amb això en ment, quin és aleshores un enfocament assenyat? Quines regles ajuden a decidir el nombre i la ubicació de les parades?

L'objectiu ambiental que les comunitats passin del cotxe en propietat al transport públic només s'assolirà si les solucions de mobilitat igualen la comoditat del cotxe privat. Mesurar les distàncies i els temps a peu sembla una opció raonable i una manera ràpida i intel·ligent d'arribar a un criteri estandarditzat sobre la densitat de parades virtuals. Però, dona realment amb el punt just de comoditat per al passatger?

Permetre que els passatgers valorin el servei, i que ho facin amb detall, forma part d'un procés d'aprenentatge constant a Shotl. Amb aquestes opinions, i amb el suport de les dades recollides, els nostres enginyers proposen, debaten i implanten millores en el disseny de cadascun dels nostres serveis.

Ja sigui afegint parades, reubicant-les, atenent les necessitats porta a porta de passatgers amb necessitats especials (o de tots els passatgers), o bregant amb els límits de la normativa sobre l'espai públic i proposant una gestió dinàmica de l'espai vora la vorera, a Shotl adaptem cada servei col·laborant no només amb operadors, empreses i autoritats, sinó també amb les comunitats.

Com que el nostre objectiu és crear la proposta més pertinent i precisa per a cada servei, adoptem un enfocament multidisciplinari que combina les aportacions de totes les parts i tots els factors, no només les dades de trànsit i de demanda, sinó també els algorismes, l'experiència en mobilitat, el màrqueting, les apps, etc.

Sí, els grans nombres i les dades poden accelerar la posada en marxa, però un enfocament més profund respondrà millor a les necessitats dels passatgers, de les comunitats i del servei en conjunt. Qui combini totes dues perspectives obtindrà millors resultats i configurarà una plataforma més útil per afrontar els reptes socials, ambientals i econòmics que volem superar.