Com els nodes de mobilitat poden accelerar la recuperació després de la pandèmia
La COVID-19 ha canviat la nostra manera de viure, treballar i desplaçar-nos, i no sempre per pitjor. Ara, els nodes de mobilitat són una oportunitat per aprofitar la tendència a una vida més local millorant l'accés al transport multimodal.
Ens va alegrar llegir que Escòcia té previst crear nodes de mobilitat seguint un model que han estat pioneres a aplicar altres ciutats europees. Aquests nodes reuneixen en un mateix lloc diferents modes de transport, com autobusos i trens, al costat d'opcions de mobilitat individual com els patinets elèctrics i les bicicletes.
La definició de node de mobilitat és bastant flexible: pot anar des d'una simple parada d'autobús amb un aparcament de bicicletes compartides a prop fins a diversos modes de transport coordinats al voltant de serveis públics com els hospitals, o un node multimodal construït a mida en un nou desenvolupament urbà. L'important és que uneix diferents modes públics i privats, facilita les connexions i els transbordaments i millora l'accés al transport sostenible, combinant i estructurant les xarxes per respondre a les necessitats de més usuaris que les actuals rutes lineals.
I en què es diferencia això dels intercanviadors de transport actuals? Doncs, tot i que moltes grans estacions de tren o autobús tenen elements d'un node, la majoria encara no són plenament multimodals, i els serveis no sempre estan coordinats. Per exemple, l'estació de Sants de Barcelona, on tenim la nostra seu, té dues línies de metro, una estació d'autocars i línies ferroviàries de rodalia, regionals, nacionals i internacionals. Els taxis entren i surten contínuament de l'esplanada i els autobusos urbans paren a prop. Però tots aquests serveis i horaris no estan coordinats i, tot i que hi ha aparcament de bicicletes compartides als voltants, l'estació en si no té infraestructura per a bicicletes o patinets elèctrics. També es beneficiaria d'una millor senyalització, d'una planificació integrada dels trajectes i d'informació en temps real sobre tots els modes. Un veritable node de mobilitat oferiria tot això i més.
I quan diem més, ens referim al fet que els nodes de mobilitat també poden ser destinacions i serveis en si mateixos. És un concepte interessant després dels canvis d'estil de vida que ens hem vist obligats a fer i de tot el debat sobre la ciutat dels 20 minuts. A més del transport, un node pot oferir wifi i punts de recàrrega, botigues, llocs de treball, cafeteries i fins i tot serveis sanitaris i d'oci i zones verdes. Convertir-lo en un lloc útil i atractiu no només millora l'accés al transport, sinó que també impulsa la regeneració urbana i genera oportunitats econòmiques molt necessàries per a la recuperació després de la pandèmia.
Però no és només per a les ciutats: als municipis més petits i a les zones rurals, un node de mobilitat es pot organitzar al voltant de les estacions d'autobús o tren existents. Aquí, però, és encara més important oferir també transport de primera i última milla, perquè sol faltar fora de les grans ciutats i és una de les raons per les quals molta gent continua depenent del vehicle privat. Els minibusos o furgonetes de transport a la demanda (DRT) encaixen perfectament, ja que s'adapten a períodes de demanda baixa, fluctuant o imprevisible i, per tant, es poden operar amb un cost menor que les línies de ruta i horari fixos.
És important trobar el costat positiu durant la pandèmia, i creiem que els nodes de mobilitat ho són. En un moment en què tots els horaris s'han trasbalsat, agrupar múltiples modes en un node de mobilitat és una oportunitat per oferir serveis de transport més complets i flexibles que siguin alternatives viables al cotxe privat de cara al futur.
