Com la tecnologia digital pot millorar l'accessibilitat del transport

El nou tramvia, que s'està provant a les West Midlands (Regne Unit), transmet informació en temps real als usuaris a través de xarxes mòbils 5G, cosa que facilita que les persones amb discapacitat visual viatgin de manera autònoma. És un excel·lent exemple del potencial de les solucions digitals per millorar l'accessibilitat i la igualtat als sistemes de transport públic.

Quan parlem de transport, l'accessibilitat és bàsicament una mesura de la capacitat d'una persona per accedir a la feina, l'educació, els comerços i els serveis essencials amb les opcions de mobilitat de què disposa. Dit d'una altra manera, la facilitat i la rapidesa amb què arribes al teu destí determinen la qualitat i la quantitat de serveis i oportunitats a l'abast.

Per desgràcia, les desigualtats en el transport reflecteixen les desigualtats socials, racials i de gènere presents en altres àmbits. El cotxe continua representant la màxima flexibilitat i comoditat i, com que els homes blancs de mitjana edat són els qui més probabilitats tenen de tenir-ne un, solen ser també els qui millor accés tenen a tota la resta. En canvi, és ben sabut que la manca d'opcions de transport pot dificultar la participació de les dones i les persones immigrants al mercat laboral.

Les persones amb discapacitat física o intel·lectual poden estar encara més desafavorides si el cotxe i els modes alternatius, com la micromobilitat activa, queden fora del seu abast, cosa que les fa dependre del transport adaptat o d'un transport públic mal equipat. Fins i tot a les grans ciutats, elements com ascensors, rampes per a cadires de rodes i paviment tàctil són lluny de ser habituals als serveis públics. L'accés a la informació és una altra possible barrera: si no pots llegir un cartell o sentir un avís, és difícil saber quan arriba el teu servei. De la mateixa manera, l'ús generalitzat de codis de colors als horaris pot plantejar problemes a les persones amb daltonisme.

Per això les noves tecnologies són molt prometedores per millorar l'accessibilitat de les persones amb discapacitat. Per exemple, algunes autoritats han estat experimentant amb balises electròniques i geotanques per enviar missatges pregravats a un smartphone amb Bluetooth, amb instruccions pas a pas per completar un procés o un trajecte concret.

I, naturalment, l'accessibilitat va més enllà del mode de transport mateix: voravies massa altes o baixes, carrers difícils de recórrer i temps de transbordament molt ajustats són tots obstacles. Creiem que oferir opcions més flexibles, com el transport a la demanda (DRT), pot ajudar en aquest sentit i, potencialment, millorar els costos del transport adaptat. Com que els serveis DRT compartits es poden personalitzar segons les necessitats dels usuaris, és possible donar prioritat a les recollides i arribades dels usuaris amb discapacitat registrats i fins i tot oferir serveis porta a porta sense perjudicar gaire la comoditat general ni els temps d'espera i de viatge de la resta d'usuaris.

Creiem que és més urgent que mai trobar solucions noves i intel·ligents per millorar l'accessibilitat, en un moment en què les mesures contra la COVID-19, com la distància social, els canvis d'horari o les mascaretes, poden fer que el transport públic sigui encara més difícil d'utilitzar per a les persones amb discapacitat física o intel·lectual. Per això estem treballant per incorporar guions d'àudio a la nostra app per a passatgers i certificar l'accessibilitat de tots els nostres productes per a persones amb discapacitat.