Com Shotl destaca en passatgers per hora de vehicle en servei (pax/vrh)

Cada pocs mesos, Lukas Foljanty elabora un informe complet per a la comunitat del transport a la demanda. En els seus darrers informes, Lukas ha introduït un nou i interessant concepte per avaluar el sector del transport a la demanda: la productivitat.

Defineix la productivitat amb la fórmula següent:

Aquesta mètrica serveix com a indicador aproximat per avaluar la relació entre benefici i cost.

• Per calcular els ingressos totals, es multiplica el nombre mitjà de passatgers per setmana (demanda) per la tarifa mitjana.
• Per als costos totals, es multipliquen les hores de servei per setmana pel nombre de vehicles i, després, pel cost d'operar un vehicle durant una hora (inclòs el salari del conductor, l'amortització del vehicle, etc.).

Com que les tarifes i els costos de vehicles i personal poden variar d'una ciutat a una altra, mesurar la productivitat en termes de PAX/VRH permet comparar de manera significativa els serveis de transport, tant si són de línies fixes com a la demanda.

Shotl ha calculat la seva productivitat fent servir aquesta mètrica com un dels seus indicadors. Els resultats mostren que més de la meitat dels nostres serveis en funcionament tenen un valor de PAX/VRH de 5 o més, cosa que els situa en el 10 % superior. Entre aquests, tres dels nostres serveis actuals presenten valors de productivitat especialment alts, que arriben de manera constant a més de 10 PAX/VRH, i fins i tot han registrat mitjanes setmanals rècord per sobre de 15.

Els factors clau que expliquen aquesta alta productivitat són tant interns com externs a la plataforma de Shotl. En primer lloc, Shotl disposa de diferents objectius d'optimització de rutes (temps total, puntualitat, eficiència dels vehicles, etc.), amb diversos paràmetres que permeten més de 40 combinacions. En entorns d'alta demanda, les mètriques relacionades amb l'eficiència dels vehicles semblen donar els millors resultats.

A més, sembla que els factors relacionats amb el disseny de l'àrea, com la durada mitjana dels viatges i la capacitat d'agrupar passatgers que viatgen en direccions similars, són clau per aconseguir una bona productivitat. En un dels casos amb un PAX/VRH molt alt, l'àrea de servei és força compacta, amb trajectes d'uns 6 minuts de mitjana. El terreny accidentat desincentiva els desplaçaments a peu, cosa que converteix el servei DRT en una alternativa còmoda. A més, la majoria dels passatgers viatja entre dues zones concretes, A i B, cosa que simplifica l'agrupació de trajectes. La disponibilitat de diverses parades en aquestes zones genera prou demanda perquè un servei a la demanda aporti valor i no es pugui substituir fàcilment per una línia d'autobús fixa.

En un altre cas, el servei funciona en una àrea més gran, però també amb una flota més gran. La clau de l'èxit sembla ser una alta densitat de vehicles. Amb un vehicle disponible aproximadament cada 2 quilòmetres quadrats, resulta més fàcil agrupar passatgers que viatgen en direccions similars, cosa que millora la qualitat global del servei.

A partir d'aquests resultats, recomanem quatre estratègies perquè els serveis de transport a la demanda tinguin èxit:

• 1. Mantenir una alta densitat de vehicles: independentment de la mida de l'àrea, garantir una alta densitat de vehicles ajuda a atendre les necessitats dels passatgers amb eficiència i millora la qualitat del servei.
• 2. Tenir en compte totes les opcions de transport: cal considerar els altres modes de transport, inclòs anar a peu, ja que influeixen en la competitivitat del servei.
• 3. Quan s'escalen els serveis DRT, convé evitar atendre viatges llargs i deixar-los per a les línies fixes o recórrer a un enfocament multimodal que combini el DRT amb línies fixes.
• 4. Dividir l'àrea de servei en subàrees més petites pot ser una estratègia eficaç per aconseguir una millor productivitat, en lloc de tenir una única àrea lliure.

Adoptant aquestes estratègies, pots millorar la productivitat i l'èxit dels serveis de transport a la demanda.