COVID-19: amenaça o oportunitat per a la mobilitat a la demanda?

La COVID-19 ha paralitzat el món i ha afectat vides i negocis. Però aquesta aturada forçosa també és una oportunitat per fer balanç i estar més ben preparats la propera vegada.

El Citymapper Mobility Index és el reflex d'un món aturat. Algunes grans ciutats dels Estats Units i d'Europa es mouen només al 3-5 % dels seus nivells normals, mentre que a Àsia les coses comencen a posar-se lentament en marxa de nou.

La majoria no estàvem preparats per a la pandèmia, tampoc les autoritats de transport. Amb l'enfonsament dels viatgers i de la venda de bitllets, el seu repte ha estat equilibrar les retallades de costos amb el manteniment dels serveis essencials i la protecció de passatgers i personal. Algunes han optat per augmentar la freqüència per evitar aglomeracions; altres han instal·lat mampares, han permès pujar per la porta del darrere, han aixecat les barreres de validació o han suspès el cobrament de bitllets per reduir al mínim la interacció i facilitar la distància social.

Tanmateix, com tantes altres, són mesures que posen pedaços a posteriori, i la COVID-19 és una crida d'atenció. Les pandèmies mundials no són cosa del passat; la propera vegada hem d'estar més ben preparats. En circumstàncies sense precedents com aquesta cal un transport flexible i adaptable, i ara és el moment que els proveïdors de mobilitat a la demanda facin un pas endavant amb solucions innovadores que converteixin les amenaces en oportunitats.

La principal d'aquestes amenaces és la nostra por acabada d'adquirir a l'espai compartit, una cosa amb què els nostres avantpassats s'identificarien. La distància física per evitar la propagació de malalties era present a les àmplies avingudes i l'expansió urbana de principis del segle XX, tan desastroses per al teixit social i el medi ambient. Ara, aquesta por amenaça la recent tendència cap a la mobilitat compartida, cosa que els serveis de VTC individuals no han trigat a aprofitar.

Però no tot són males notícies. De la nit al dia, la COVID-19 ens ha catapultat a una utopia sense cotxes, amb carrers més buits i silenciosos i un aire més net. Per a alguns, la micromobilitat individual, sobretot la bicicleta, s'ha convertit en el transport preferit, i algunes ciutats han suspès les tarifes dels sistemes d'ús compartit o han ampliat els carrils bici en resposta. El repte ara és aprofitar qualsevol avenç cap a una mobilitat més sostenible en lloc de tornar al de sempre després del coronavirus. Tampoc no es pot permetre que la por freni o reverteixi les polítiques de reducció del cotxe si els treballadors, ja sense confinament, defugen el transport públic en favor del vehicle privat.

Tornar a la normalitat, sigui com sigui, i preparar-nos per a la propera crisi significa que hem de començar a pensar d'una altra manera moltes coses. Aquí és on poden ajudar les aliances publicoprivades i la mobilitat a la demanda basada en tecnologies com la de Shotl. Imagina poder preveure la demanda i reaccionar en temps real, enviant vehicles només on i quan es necessiten. A més de reduir costos, aquesta flexibilitat permet adaptar els serveis als horaris esglaonats que es recomanen per al retorn a la feina. La reserva i el pagament a través d'una app també eliminen la necessitat que el personal controli l'ocupació a bord o interactuï amb els passatgers. I la mobilitat personalitzada i basada en dades fins i tot permet segmentar els viatgers per edat, categoria de risc o altres criteris demogràfics, o desplegar llançadores compartides per a determinats treballadors o altres col·lectius.

Aquesta crisi ens recorda que la mobilitat és un servei essencial, igual que la sanitat i les cadenes de subministrament: els treballadors del transport es posen cada dia en primera línia perquè altres puguin anar on se'ls necessita. De cara al futur, el transport ha de ser prou flexible i adaptable per suportar els canvis i la pèrdua d'ingressos sense deixar de mantenir-nos en moviment. És probable que el món sigui una mica diferent quan tot passi. És hora de pensar si la mobilitat també hauria de ser-ho.