D'on ve el transport a la demanda (DRT)?

El transport a la demanda (DRT) ha rebut recentment molta atenció com a solució eficaç per cobrir el tram de primera i última milla de les xarxes de transport públic. Aquest interès creixent està lligat a noves solucions de geolocalització i a algorismes avançats. Una manera d'analitzar tant el seu potencial com els seus riscos és estudiar altres contextos en què els sistemes de transport compartit a la demanda funcionen des de fa dècades.

El transport col·lectiu funciona «a la demanda» gairebé exclusivament en països que no tenen els mitjans per crear una xarxa de transport sòlida. Aquesta tendència està ben documentada i exposada a l'esclaridor informe de les Nacions Unides de Roberto Cervero Informal Transportation in the Developing World (2000). Si les ciutats volen reduir el nombre de cotxes privats a les carreteres, haurien de fixar-se en com funciona el transport en llocs on la gent simplement no es pot permetre comprar un cotxe.

Aquesta manera de veure la qüestió permet entendre les possibles insidies del DRT, però també suggereix com podria ser un servei DRT sostenible i desplegat de manera intel·ligent i quin valor afegit aportarà la tecnologia a les ciutats.

Les insidies del que ja existia

Les apps de VTC de les TNC, basades en dades, estan tenint un gran impacte a ciutats de tot el món. Per desgràcia, els primers resultats indiquen que les seves solucions no només augmenten el nombre de vehicles privats que funcionen com a taxis a les zones de major densitat, sinó que també contribueixen a la caiguda de viatgers del transport públic. Això porta ciutats i operadors de transport a qüestionar l'eficiència i el possible impacte d'aquests nous operadors en la capacitat de les carreteres i de la xarxa en conjunt.

Com a resultat, el model tradicional dels operadors de transport es veu qüestionat per innovacions tecnològiques que porten noves opcions al mercat.

De fet, els modes de transport informals dels països en desenvolupament ja han demostrat donar resultats similars quan operen en corredors urbans de zones densament poblades: es queden amb el més rendible a costa del transport formal, en carrers ja saturats.

Tanmateix, el DRT no s'ha de descartar tan fàcilment, ja que es pot aprofitar amb eficàcia per ajudar els proveïdors de serveis existents. El microtransport informal ens pot ensenyar molt sobre com aplicar la tecnologia de manera eficient, sostenible i intel·ligent. De fet, podria revertir la caiguda de viatgers mitjançant eines operatives que permetin als operadors desplegar serveis més flexibles, sobretot a les línies identificades com a menys utilitzades.

Què fa que el transport a la demanda funcioni de manera eficient

El transport informal, és a dir, el transport no regulat que sovint funciona amb estàndards insuficients de seguretat i contaminació, té l'avantatge de néixer de la necessitat de cobrir buits. Allà és on hi ha realment la demanda d'un transport col·lectiu i assequible.

Aquesta és una llista d'observacions sobre com tots els colectivos, dollar vans, danfos, dolmuş, fula fulas, matatus, sheruts i tuk-tuks del món poden inspirar el desplegament del DRT:

• Els vehicles solen ser petits, d'entre 3 i unes 16 places. Com més petit és el vehicle, més flexible i més semblant a un taxi és el servei quant als punts d'arribada.
• El temps de viatge de l'origen a la destinació va d'uns minuts en els trajectes locals a diverses hores en els interregionals; encara que tendeix a concentrar-se en distàncies més curtes, ja que un menor temps de viatge en furgoneta compartida davant d'altres modes sol ser més còmode i més probable que resulti rendible.
• Les connexions solen donar-se entre nodes urbans o regionals i destinacions situades en zones més perifèriques on sovint viuen treballadors amb pocs ingressos; és a dir, poden cobrir corredors molt variats.
• Els conductors, en la seva majoria autònoms, estan acostumats a calcular el nombre mitjà de passatgers que recolliran pel camí per cobrir despeses. Sovint, segons l'hora del dia, poden haver de sortir encara que el vehicle no estigui ple.
• El preu dels bitllets depèn de l'ocupació de les places i del temps d'espera. En molts casos, el conductor surt de l'estació principal quan totes les places estan ocupades, o pot començar a negociar el preu d'una sortida anticipada.

A primera vista, els modes de transport compartit populars són els més atractius per als usuaris amb menys ingressos o que viuen a zones de baixa densitat. Són serveis operats amb vehicles petits com a ràpids serveis d'aproximació des de i cap a zones mal ateses.

Com pot la tecnologia millorar els serveis tradicionals de furgoneta compartida?

El principal avantatge de la tecnologia DRT per als llocs amb una xarxa de transport ben establerta no és només una millor optimització dels recursos davant dels itineraris planificats per persones, sinó també respondre millor a la demanda i, amb això, ser més fàcil d'utilitzar; per exemple, atenent una demanda local concreta més enllà del corredor i ampliant així el grup potencial d'usuaris a qui es podrien permetre un cotxe però no volen comprar-lo.

Noves plataformes de mobilitat com Shotl ajuden actualment els operadors de transport a millorar el rendiment de les línies amb poca ocupació, emulant els serveis de furgoneta compartida molt arrelats als països en desenvolupament o els que funcionen als barris amb pocs ingressos de les grans ciutats occidentals. Podem transformar aquests models provats en serveis eficients de transport de primera i última milla afegint-los un toc tecnològic.

Com a resultat, les autoritats de transport tenen ara una manera eficaç de recuperar impuls a l'hora d'atraure usuaris. Aquesta tecnologia també pot reduir substancialment els costos operatius i obrir el camí cap a un futur en què fer servir el transport públic sigui tan flexible i còmode com conduir un cotxe propi.