Els reptes de mobilitat als parcs empresarials
A les zones industrials, un servei de transport amb recorreguts i horaris fixos que funcioni exactament igual que un autobús de gran ciutat sol ser molt ineficient i necessita fortes subvencions.
En els últims anys, Shotl ha digitalitzat la mobilitat col·lectiva amb un sistema de gestió de la mobilitat que permet als operadors de transport públic oferir serveis d'autobús flexibles i a la demanda. En un entorn de molt baixa densitat, és un sistema relativament senzill: els usuaris que necessiten desplaçar-se per zones residencials, perifèries o petits municipis tenen llibertat per fer-ho.
Fora de les ciutats, les zones industrials també són un cas d'ús evident. En aquestes zones, un servei de transport amb recorreguts i horaris fixos que funcioni exactament igual que un autobús de gran ciutat sol ser molt ineficient i necessita fortes subvencions. A més, als parcs empresarials no sol haver-hi lloc per aparcar durant el dia, i en sobra a la tarda. En aquests llocs, on l'aparcament escasseja i la densitat d'usuaris no és alta, és molt més pràctic crear sistemes que indueixin la demanda.
Els autobusos a la demanda s'ajusten millor a les necessitats dels usuaris i funcionen pràcticament com un taxi. Això indueix demanda, perquè els usuaris deixen de tenir la sensació d'estar adaptant-se a una infraestructura que només funciona a determinades hores. Al contrari, és el sistema el que s'adapta a les necessitats de mobilitat de l'usuari. Funciona de manera reactiva: quan vols viatjar, coneixes automàticament els temps d'espera, de recollida i d'arribada, tenint en compte la demanda històrica i els possibles canvis de recorregut que puguin produir-se pel camí. L'experiència se centra en l'usuari i, d'aquesta manera, podem atreure els qui fan servir el vehicle privat cap a sistemes de transport compartit.
Un d'aquests casos d'ús el va implantar Shotl per als treballadors de l'aeroport de Munic. Vam substituir una flota de 70 vehicles d'empresa per només tres furgonetes llançadora, conduïdes per personal de l'aeroport, que traslladaven els empleats entre terminals, edificis de càrrega, oficines, etc. (més informació aquí). També a Alemanya, Shotl va desplegar amb èxit una operació a la demanda de 15 vehicles a la ciutat de Wolfsburg, que, al capdavall, funciona com un enorme parc empresarial. Aquests exemples demostren que la mobilitat a les zones industrials es pot organitzar molt bé amb només uns pocs vehicles a disposició de tothom.
I com podem connectar capil·larment els parcs empresarials amb les ciutats? En aquestes zones ja no trobem només fàbriques o empreses; avui dia acullen tota mena de serveis, des de gimnasos fins a centres comercials, i s'han convertit en una veritable extensió de la ciutat. Per això és més necessari que mai canviar el model de mobilitat perquè depengui menys del vehicle privat.
La resposta són les dades. Cada dia es recullen quantitats enormes, i cal analitzar-les per veure com influeixen en la vida de les persones: l'accés a l'ocupació, a l'educació, a la sanitat, etc. Al sector de la mobilitat tothom intenta canviar el model, però, tot i que no deixen d'aparèixer noves empreses, cal compartir les dades perquè tots en surtin beneficiats. Perquè, encara que pugui haver-hi segmentació del mercat, no pot haver-hi segmentació de la demanda. I és aquest concepte el que revolucionarà de debò el model de transport.
