Els reptes del DRT: aconseguir que la gent pugi a l'autobús

A Shotl ens pregunten sovint quins són els majors reptes perquè la gent accepti el nostre model de transport flexible a la demanda. O, dit d'una altra manera, quins usuaris són els més difícils de fer pujar a l'autobús? La resposta et pot sorprendre.

Si fas aquesta pregunta a la majoria de la gent del sector de la mobilitat, obtindràs la mateixa resposta: les persones grans. És comprensible, ja que les generacions més grans tendeixen a resistir-se al canvi, els inquieta la incertesa, triguen a adoptar idees noves i sovint tenen dificultats amb les noves tecnologies, com l'app de reserves de Shotl (i això si tenen smartphone).

Tanmateix, si deixem els prejudicis a un costat i mirem el nostre perfil d'usuari, la imatge és diferent. Els passatgers ideals de Shotl són els qui necessiten desplaçar-se però no tenen una alternativa fàcil al transport públic. A més, el transport flexible a la demanda és perfecte per a trajectes locals curts fora de les hores punta, o quan no es pot o no es vol esperar molt de temps o caminar molt fins a la parada més propera.

I qui encaixa amb aquest perfil i aquestes necessitats? Exacte, les persones grans. Tenen llibertat per desplaçar-se quan els convé, continuen necessitant accedir als serveis locals, però potser ja no poden conduir. Així que, lluny de mostrar-se reticents al transport a la demanda, veiem que reclamen solucions com la nostra. Pel que fa a la tecnologia, sempre semblen trobar la manera d'espavilar-se, per exemple demanant a un veí o a un familiar que els faci les reserves.

Segons la nostra experiència, són en realitat els propietaris de cotxe els qui plantegen els majors reptes. Per als conductors habituals, que agafen el cotxe per anar a tot arreu i fer-ho tot, el transport públic, per còmode que sigui, mai no podrà rivalitzar amb la comoditat i el confort personal del cotxe.

Com abordem aleshores aquest grup més difícil? Doncs començant per facilitar la vida a qui no condueix i a qui en realitat no necessita el cotxe. Per exemple, millorar l'experiència del transport públic per als joves ajuda a modelar els seus hàbits i la seva manera de pensar abans que es comprin el seu primer cotxe. Si ho fem realment bé, potser fins i tot endarrerirem aquesta compra uns anys, si no indefinidament.

Tenir bons serveis a la demanda també significa que hi ha una alternativa viable per als conductors habituals els dies en què no poden fer servir el cotxe, per exemple quan és al taller. Si aconseguim demostrar a aquests passatgers ocasionals que el transport a la demanda és fàcil d'utilitzar, econòmic i còmode, amb sort s'aturaran a pensar si realment necessiten un cotxe nou quan arribi el moment de canviar el vell.

Al capdavall, no hi ha una fórmula màgica per influir en els comportaments i les idees preconcebudes. Pandèmies i emergències a part, els hàbits canvien a poc a poc. Per això, els proveïdors de mobilitat han d'anar restant comoditat a la propietat del cotxe amb mesures com les restriccions d'aparcament, els peatges urbans, etc., i oferir alhora alternatives de transport públic viables i transformadores.