Entrevista amb Barak Sas

Aquest mes parlem amb Barak Sas, General Manager de DRT per al Regne Unit i Irlanda a Zeelo i veu de referència en temes de mobilitat. És conegut per compartir les seves reflexions sobre transport públic i mobilitat al seu butlletí «Moving People».

Segons la seva opinió, quins són els canvis més importants que hem vist en la mobilitat en els últims anys? Cap on creu que anem?

A tot el món, tots tenim la mobilitat al palmell de la mà. Resulta estrany pensar que no sempre va ser així, però no ho va ser. La gent havia d'esperar a la parada de l'autobús o a l'estació fins que arribava l'autobús o el tren, o trucar a una companyia de taxis. I bàsicament això era tot.

Avui, quan se'n parla, la gent pensa de seguida en Uber i els cotxes o en GETT i els taxis, però és molt més que això. Tenim solucions de transport públic digitalitzades (per saber on és l'autobús); eines de planificació com Optibus i Remix; apps de planificació de viatges com CityMapper i Moovit, i apps MaaS com SkedGo o Mobilii. Tot està molt més connectat. Ja sigui en cotxe o en transport públic, tots estem millor connectats.

I aquesta connectivitat ha permès que sorgeixin noves solucions que ocupen els «espais buits» del transport. La micromobilitat, amb una gran varietat d'actors que ofereixen solucions de primera i última milla; els operadors de rutes fixes, com Zeelo, SWVL, Volt Lines i molts més, que perfeccionen l'oferta de transport col·lectiu per a empreses, escoles i passatgers. I el transport a la demanda digital (DDRT), o microtransit, com s'anomena als Estats Units, que ofereix un transport públic més flexible.

Més productes, més solucions, millor connectades i amb més flexibilitat. Per a mi, el canvi més important és en el paper que assumeixen el transport públic i el compartit, en substitució de l'auge del cotxe privat als anys setanta i del seu domini fins fa aproximadament una dècada.

Quin impacte ha tingut la pandèmia mundial en els patrons de mobilitat? S'aplicaran els canvis més ràpid ara que sembla que hi ha certa recuperació?

Seré poc original i diré que encara no ho sabem realment… (rialles). Tinc molta curiositat per veure si al final tothom torna a l'oficina, com sospito que passarà. Però, sens dubte, el teletreball ha estat l'impacte número u. No entraré en el turisme durant la pandèmia ni en el que va suposar per al sector aeri i per als trens i autobusos de llarga distància, però va tenir un efecte enorme.

Des de la meva posició, la pandèmia va ajudar a llançar un nou sector: el transport col·lectiu compartit intel·ligent, al servei d'empreses i usuaris. El sector del TaaS (transport as a service). SWVL i Careem a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica; Zeelo, Volt Lines i BusUp a Europa; Treepz, Rabbit i Little a l'Àfrica; Urbvan i Viapool a Centreamèrica i Sud-amèrica; Chalo (Shuttl) a l'Índia, i moltíssims més.

La pandèmia ens va donar un moment únic: aquestes empreses van desenvolupar solucions tecnològiques intel·ligents per millorar el transport col·lectiu, oferint millors opcions a les empreses per als desplaçaments dels seus empleats, o a les persones per escapar d'autobusos en males condicions i atapeïts als mercats emergents. I la pandèmia els va donar, ens va donar, un impuls. La combinació d'una millor solució de transport amb les noves necessitats de la pandèmia va crear un sector global.

També crec que veurem una major adopció del DDRT, per diverses raons: millor connectivitat i servei; més flexibilitat i eficiència i, com a resultat, menys emissions i congestió. El sector del DDRT anava un pas per davant del TaaS de rutes fixes, però va patir molt durant la pandèmia, i ara estic segur que es recuperarà. I em sembla emocionant per les oportunitats de combinar solucions a la demanda i de ruta fixa.

Per què creu que les administracions locals i els operadors de transport es mostren de vegades reticents a adoptar noves tecnologies de mobilitat intel·ligent? Com se'ls pot convèncer que el DRT pot ser un complement valuós, i no una amenaça, per a la xarxa de transport existent?

Els responsables públics de transport tenen una tasca molt important: garantir que les persones tinguin accés a un transport equitatiu. És una missió que exigeix prudència davant del risc, i això està bé. Ens correspon a nosaltres demostrar-los que el DDRT és una millor solució, no per a tots els casos d'ús del transport, però sí per a molts. Crec que el DDRT és important tant en entorns periurbans com rurals. Allà on molta gent utilitza vehicles amb un sol ocupant, hi ha una oportunitat.

Hi ha dues maneres de convèncer-los. Una és mostrar els nostres casos d'èxit. Shotl en té molts: el transport de temporada a Rímini, que porta la gent a la platja en lloc de generar congestió innecessària; la connexió de Vallirana, un petit municipi aïllat, amb un node de mobilitat mitjançant una solució a la demanda i de ruta fixa segons el nivell de demanda; la connexió de barris propers amb l'estació de tren al Japó. Hi ha molts exemples.

L'altre enfocament requereix proactivitat, però cap risc per part de les autoritats locals: deixeu que dissenyem el servei per a vosaltres, deixeu que us mostrem el que pot fer el DDRT i quins en són els avantatges. Ho fem de bon grat perquè confiem que, un cop puguem demostrar els avantatges del DDRT, els ajuntaments ho entendran.

Pel que fa als operadors, crec que haurien de fer més per digitalitzar les seves solucions. És molt demanar, cal un pressupost per a això, però crec que és necessari. Alguns ho estan fent; la majoria, no. Els animo a revisar les seves línies fixes i analitzar què funcionaria millor amb tecnologia a la demanda. Una vegada més, els hi podem ajudar.

Sembla que el transport a la demanda s'obre pas de manera lenta però constant en cada vegada més ciutats. Quines lliçons han d'aprendre les administracions locals de les ciutats intel·ligents que ja han implantat el DRT i han liderat aquest canvi?

Tornar al bàsic: fixar objectius SMART i planificar en conseqüència. Per a qui no el conegui, SMART vol dir específics, mesurables, assolibles, rellevants i amb un termini definit. Els objectius del DDRT han de ser SMART: vull que la gent del municipi A faci X viatges en Y mesos, i és rellevant perquè encaixa amb el meu objectiu de reduir els cotxes un Z %.

A la part de planificació hi entrem nosaltres, com a proveïdors de DDRT, per veure com es pot assolir aquest objectiu i descobrir-ne les implicacions comercials i operatives. Quants vehicles calen, com es pot integrar al transport públic, si ha de ser tot DDRT o si convé fer servir rutes fixes en hores punta. Crec a construir uns fonaments sòlids.

L'última part és el màrqueting. Les autoritats locals han d'invertir a informar els veïns, donar-los a conèixer el servei i els seus avantatges. En això també podem ajudar. A més, crec que de vegades s'exagera en presentar el DDRT com una solució única. El DDRT forma part del transport públic, i punt.

Aconseguirà realment la mobilitat a la demanda reduir el nombre de vehicles privats a les nostres carreteres? Quines altres accions paral·leles seran necessàries per assolir aquest objectiu de ciutats més netes, eficients i atractives?

Clarament, els reptes que Swvl aborda als mercats emergents són radicalment diferents de la situació a Europa. Mentre que als mercats emergents es tracta de crear el sistema, als mercats desenvolupats es tracta d'optimitzar-lo. Tanmateix, la pregunta de fons no canvia: com podem oferir una mobilitat eficient, fiable, còmoda i accessible al major nombre possible de persones?

Sí, però no és una solució aïllada. Necessitem que el DDRT s'integri amb els altres elements del transport públic, trens i autobusos, per treure'n realment el màxim partit. Això no vol dir que no hi hagi casos d'ús concrets que puguin dependre només del DDRT. N'hi ha, però les economies d'escala es materialitzen quan totes les peces del sistema encaixen.

A més, les administracions i autoritats locals necessiten una estratègia clara de pal i pastanaga. Treure la gent dels vehicles amb un sol ocupant és difícil: en molts llocs la gent està acostumada a la comoditat del cotxe, i és molt còmode, per això té tant d'èxit. La pastanaga és un transport públic eficient, i el DDRT el pot aportar. Els pals han de ser els peatges urbans, la reducció de places d'aparcament, etc.

I finalment, però no menys important: quines tres coses s'enduria a una illa deserta?

Bé, espero no acabar mai en una: m'avorreixo de seguida i probablement em passaria el dia recorrent l'illa d'un costat a l'altre. El més important a la vida són la família i els amics, així que m'agradaria que hi poguessin ser d'alguna manera, sense haver d'exiliar-los a una illa deserta. La meva dona diu, amb raó, que sóc addicte a la feina, així que suposo que necessitaria un portàtil amb càrrega solar i un wifi màgic per continuar treballant, ignorant de passada la meva família i els meus amics. Finalment, tot assentament necessita un pub anglès amb Guinness. Ara sí, ja estic llest.