Entrevista amb Laia Pagès, de CARNET

Aquest mes parlem amb Laia Pagès, Executive and Research Manager del centre de recerca sobre la mobilitat del futur CARNET i defensora apassionada, des de fa anys, de les solucions innovadores als reptes de mobilitat. La Laia va fer la seva tesi doctoral sobre el Mass Transport Vehicle Routing Problem (MTVRP) en una època en què la majoria de la gent ni tan sols sabia què era el transport a la demanda (DRT).

Probablement ets una de les primeres persones que va detectar i abordar el problema de les línies fixes amb pocs viatgers per a ciutats i operadors de transport, oi?

És cert que vam pensar en aquestes qüestions molt abans de la implantació del DRT. El 1998, les possibles aplicacions reals es donaven a zones rurals amb molt poca demanda, perquè la disponibilitat de dades reals de viatgers i la capacitat dels ordinadors eren molt limitades en comparació amb el que tenim ara. Encara que sembli increïble, vaig programar la meva tesi en un portàtil (que encara conservo!) que pesa uns 10 kg. No teníem mòbils. La innovació en aquell moment era introduir dades en temps real als algorismes i la idea d'aplicar aquestes solucions a ciutats i àrees metropolitanes com a complement del transport públic. Però fins i tot quan vaig acabar la tesi, el 2006, la idea d'aplicar aquestes solucions a ciutats, encara que fos en un nombre reduït de rutes, continuava limitada a l'àmbit de la recerca. En qualsevol cas, ens ho passàvem molt bé amb els nostres algorismes i amb la dificultat matemàtica amagada en els detalls, que no ha canviat gaire!

Quins van ser els principals reptes per implantar les vostres solucions i convèncer els actors implicats dels avantatges del DRT? I com han evolucionat aquests reptes amb el temps?

Quan vaig acabar la tesi, part del treball es va utilitzar per a la gestió d'emergències amb una xarxa a Nova York. Una vegada més, des del punt de vista de la recerca. Les aplicacions pràctiques van arribar un parell d'anys després, quan es va implantar a Texas una versió reduïda dels nostres algorismes per a un servei molt simplificat centrat en zones rurals (i de baixa demanda). Un Mass Transport Vehicle Routing Problem (MTVRP) a l'escala que vam simular els anys 2000 a Califòrnia encara no s'ha implantat.

Ja a Europa, recordo que vaig anar a veure un operador català amb el professor Jaume Barceló per intentar «vendre la idea» d'aplicar els nostres algorismes a un servei bàsic d'autobús a la demanda. Aquelles converses podrien haver estat l'inici d'un servei bàsic d'autobús «a la demanda» i, potser, del que avui és el DRT. Però els operadors no hi van veure l'avantatge. Tenien contractes tancats amb entitats públiques i el seu negoci anava bé. El mercat no estava preparat perquè els usuaris tampoc no ho estaven digitalment. L'empresa d'autobusos no entenia el que intentàvem vendre-li, o no li ho vam explicar bé. En qualsevol cas, no ho van comprar.

I, finalment, ja a CARNET, vaig descobrir fa poc que el fundador de Shotl, Gerard Martret, va visitar el meu director de tesi, el Dr. Jayakrishnan, a Califòrnia cap al 2010. Jo ja era aleshores a Alemanya. M'han explicat que van mantenir converses interessants sobre els algorismes que fèiem servir aleshores i les seves possibles aplicacions. Probablement, la indústria estava preparada per innovar abans que els operadors.

En qualsevol cas, és interessant veure que una petita part de les nostres idees de recerca comença a ser rendible per a les empreses, a prestar un servei a la societat i a millorar la qualitat de vida de la ciutadania… després de més de 15 anys!

Ara que el DRT es popularitza i cada vegada més llocs implanten les seves pròpies solucions, creus que hi ha el risc que totes les administracions vulguin tenir el seu propi DRT, el necessitin o no? Potser substituint serveis de transport amb molts viatgers que funcionen bé?

Hi ha clarament el risc que cada administració vulgui la seva pròpia solució, sense la coordinació adequada. Fins i tot hi ha el risc de tenir diverses solucions i implantacions dins d'una mateixa administració pública. A CARNET vam detectar aquest problema fa temps. Per això treballem en un projecte anomenat Multidepart (eina multioperador per a la gestió del transport a la demanda), que va acabar al març d'enguany. L'objectiu era desenvolupar eines per planificar, gestionar i supervisar solucions DRT, dirigides a les autoritats de transport públic, i facilitar l'harmonització i l'escalabilitat dels serveis DRT a les ciutats europees.

Pel que fa al «risc» de substituir serveis amb molts viatgers que funcionen bé per altres serveis, m'alegra dir que hi estem treballant ara mateix. A CARNET hem contractat una estudiant de màster (aviat doctoranda) que acaba aquest estiu a la UPC la seva tesi, titulada «Demand Responsive Transport Evaluation of a Fleet Dependent Model and the Challenge of Unprofitability and Environmental Impact with Increasing Demand», que aborda en part aquests problemes.

Sembla que els canvis en la mobilitat de les persones s'estan accelerant. Els esdeveniments innovadors i trencadors, com l'arribada i la normalització dels vehicles autònoms (VA), són més a prop del que creu el públic general?

El desplegament dels VA no depèn només de factors tecnològics. Altres qüestions com les infraestructures, la regulació i l'acceptació social també són molt importants. Així que s'implantarà a ritmes diferents a cada part del món.

Aquí a Barcelona, les autoritats públiques també estan reflexionant sobre el paper dels VA. El 2019, CARNET va fer un estudi per a l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità) titulat «El desplegament del vehicle autònom a Catalunya», que abordava aquestes qüestions.

Sempre dic que els VA s'implantaran primer al sector logístic (el transport de mercaderies) que al de persones, perquè l'acceptació és més gran. Posaria un paquet en un vehicle autònom abans que els meus fills. La conducció autònoma per a repartiments és gairebé aquí, almenys a l'última milla. Ara hi ha proves i pilots a tot arreu (d'aquí a un parell de setmanes farem un pilot en un carrer real d'Esplugues de Llobregat amb el nostre robot de repartiment d'última milla «Ona»), però necessitarem normativa per incorporar aquests vehicles a les nostres carreteres i ciutats.

Les estimacions parlen de més de 1.400 milions de vehicles en circulació a tot el món. Quines altres accions poden ajudar a conscienciar sobre la necessitat de reduir aquesta xifra i aconseguir ciutats més verdes?

No crec que hàgim d'anar en la direcció de «reduir» res. Jo he utilitzat molt més el transport i la mobilitat que els meus pares quan tenien la meva edat (en el sentit de quilòmetres totals recorreguts en tots els modes de transport). Els meus fills ho fan servir encara més que jo. Estic convençuda que un sistema de transport més verd vindrà impulsat pels avenços tecnològics. Nous sistemes d'ús compartit optimitzats, DRT optimitzats (molt més «en temps real» que els que funcionen avui als nostres carrers), tecnologies de propulsió de zero emissions i la disrupció del transport aeri faran que les nostres ciutats siguin més verdes sense reduir els quilòmetres recorreguts.

Les tendències mostren que els joves renuncien a treure's el carnet de conduir o a comprar-se el seu primer cotxe, cosa que demostra un canvi de prioritats. Pot el relleu generacional ser un factor decisiu en l'adopció d'un nou model de mobilitat sostenible?

A Europa, sí. En altres continents, no. Europa no és tan gran en termes de població, sobretot de població jove! Una vegada més, les noves generacions fan servir el transport i la mobilitat més que les anteriors. Les noves generacions són natives digitals, i això pot ser un factor decisiu per a l'adopció ràpida de noves solucions.

I, finalment, en un to més distès: quines tres coses t'enduries a una illa deserta?

Per respondre a aquesta pregunta, suposaré que la meva supervivència està assegurada, no sé gaire com. Dit això, la meva resposta depèn de quant de temps hagués de quedar-me a l'illa. A curt termini, dos bons llibres i el meu marit. Per a una temporada llarga, electricitat, wifi, un portàtil per escriure i potser tornar a programar problemes de rutes!