Entrevista amb Lukas Foljanty

Aquest mes parlem amb Lukas Foljanty, entusiasta de la mobilitat compartida, apassionat del transport públic i expert en el mercat del ridepooling a la demanda. També és una de les últimes incorporacions a la comunitat Swvl: es va unir a principis de març com a Principal for Public Sector per al nord d'Europa.

Com veu el futur de la mobilitat a Europa a curt i mitjà termini? Quins són els majors reptes als quals hauran d'enfrontar-se les administracions locals?

Des del meu punt de vista, ara mateix observem dues forces oposades. En el pla polític, molts actors de la UE coincideixen que és vital accelerar el pas del cotxe privat als modes de transport compartits per frenar l'escalfament global. Iniciatives com el Pacte Verd Europeu són una mostra impressionant d'aquesta urgència, i és encoratjador veure que les inversions en mobilitat sostenible ocupen un lloc destacat a l'agenda. I calen mesures audaces, perquè, malgrat el consens aclaparador entre els defensors de la mobilitat sobre la necessitat de reduir l'ús del cotxe, en realitat no veiem un canvi significatiu en els hàbits de mobilitat de la gran majoria de la gent.

Per aconseguir un veritable canvi en l'elecció modal, calen polítiques valentes d'incentiu i desincentiu. Part d'elles hauran de ser restriccions a l'ús del cotxe privat en zones on el transport públic i altres modes de mobilitat sostenible compartida estiguin àmpliament disponibles i siguin accessibles per a tothom. I per garantir aquest nivell de disponibilitat i accessibilitat, calen grans inversions a les xarxes de transport públic. Tanmateix, aquestes inversions no s'haurien de centrar només en solucions de transport massiu amb grans infraestructures, sinó també a permetre que les autoritats de transport públic aprofitin les noves tecnologies per superar algunes de les debilitats sistèmiques del transport públic: oferir serveis de transport atractius i amb gran disponibilitat no només als corredors principals, sinó també a zones i horaris de menor demanda.

Aquí, el transport a la demanda (DRT) tindrà un paper fonamental per resoldre el dilema de la primera i última milla del transport públic, oferint una mobilitat còmoda, fiable i accessible. Hem demostrat en repetides ocasions el potencial del DRT com a complement de la columna vertebral del transport públic. Però el DRT ha de sortir del seu nínxol i implantar-se a major escala, profundament integrat al sistema global de transport públic d'una regió com a part permanent de la xarxa. Per això demano als responsables polítics que dotin el DRT d'un finançament adequat perquè pugui desplegar tot el seu potencial.

La implantació de noves tecnologies com el DRT pot generar reticències inicials entre els usuaris o les autoritats locals. Quina creu que és la millor manera d'abordar-ho?

Sovint, passar d'una línia d'autobús de ruta i horari fixos a un servei d'autobús a la demanda totalment flexible i gestionat per algorismes pot semblar una pèrdua de control. En lloc d'una «mula» fiable que fa sense descans els seus recorreguts planificats, sorgeixen moltes preguntes: com reaccionaran els clients actuals? Com funcionarà la tecnologia? Hi haurà prou vehicles? Quin nivell de servei hi haurà?

Per sort, la gran majoria d'aquestes preguntes es poden respondre abans de posar en marxa el nou servei DRT. A més de la tecnologia, que s'ha d'adaptar al cas d'ús del projecte i permetre una integració completa amb el transport públic de ruta fixa, un bon disseny del servei és clau per a l'èxit d'un servei DRT. Per això acompanyem els nostres clients en totes les fases de la implantació: planificar, llançar, operar i optimitzar. Assessorem sobre els paràmetres de disseny del servei, fem simulacions de flota, ajudem a configurar l'àrea de servei i els punts virtuals de recollida i arribada, analitzem el rendiment del servei i identifiquem àrees de millora, elaborem informes detallats i donem suport en màrqueting.

Amb aquesta àmplia gamma de serveis, els clients sense experiència tenen la tranquil·litat que el seu projecte DRT estarà preparat per a l'èxit. Alhora, volem que els nostres clients adquireixin aquesta experiència i prenguin les regnes de futurs serveis DRT a major escala. El nostre producte reflecteix aquesta filosofia, ja que està molt orientat a les necessitats d'un planificador de xarxa d'un operador o d'un planificador de transport municipal.

Creu que la bretxa tecnològica pot ser una barrera perquè els usuaris més vulnerables, com les persones grans o amb alguna discapacitat visual o auditiva, utilitzin aquesta tecnologia innovadora?

La inclusió no només és un requisit obligatori per al transport públic a la Unió Europea: hauria de ser sempre un principi fonamental en el disseny de serveis i tecnologies. Per això som molt conscients de les necessitats de les persones amb discapacitat. El DRT pot ser una gran oportunitat per millorar la mobilitat de les persones amb discapacitat, ja que ofereix un servei de transport cantonada a cantonada molt més accessible. Tanmateix, no ens podem relaxar només perquè el DRT tingui el potencial d'oferir una mobilitat accessible. Hem de treballar activament per millorar l'accessibilitat dels serveis DRT, cosa que pot ser un repte important. Com es garanteixen els mateixos nivells de servei, com els temps d'espera i de viatge, quan només una petita part de la flota són vehicles accessibles per a cadires de rodes? Com es fa accessible el concepte de parada virtual per a les persones amb discapacitat visual? I com s'ofereix una experiència d'usuari similar a qui reserva a través d'un agent del centre de trucades?

La nostra resposta a aquestes i moltes altres preguntes ha de ser una voluntat sincera d'esforçar-nos al màxim per trobar solucions veritablement inclusives. Per sort, molts dels nostres clients comparteixen aquesta manera de pensar i ens plantegen requisits cada vegada més complexos, que abordem encantats. Al final, l'acceptació dels usuaris és clau per a l'èxit d'un servei DRT, i hem d'assegurar-nos que tothom pugui «pujar a bord», en sentit literal i figurat.

Quines diferències substancials troba entre els mercats B2B i B2G a Europa?

El mercat DRT B2G a Europa ha madurat en els últims anys. Després d'una fase de projectes pilot, veiem que cada vegada més serveis de transport públic a la demanda es converteixen en serveis permanents, que sovint amplien l'àrea de servei, la mida de la flota i els horaris. Com és habitual al sector públic, també observem un creixement important del nombre de licitacions.

El mercat DRT B2B, en canvi, encara és en una fase inicial. Encara que a molts països europeus existeix el transport d'empleats en rutes fixes per a fàbriques, centres de distribució, magatzems, etc., la majoria d'aquests serveis d'autobús encara no estan digitalitzats. Fins ara només hem vist un nombre limitat de projectes pilot amb tecnologia DRT. Un d'ells va ser a l'aeroport de Munic, on Shotl, una empresa de Swvl, va aportar la tecnologia per a un servei intern de llançadora compartida per a empleats que va augmentar dràsticament l'ocupació dels vehicles que traslladaven el personal entre els diferents punts de treball. Tots dos segments de mercat són molt rellevants per al DRT.

Segons la seva opinió, quines són les majors aportacions que una empresa com SWVL, centrada originalment en mercats emergents, pot fer en un territori tan competitiu i regulat com Europa?

Clarament, els reptes que Swvl aborda als mercats emergents són radicalment diferents de la situació a Europa. Mentre que als mercats emergents es tracta de crear el sistema, als mercats desenvolupats es tracta d'optimitzar-lo. Tanmateix, la pregunta de fons no canvia: com podem oferir una mobilitat eficient, fiable, còmoda i accessible al major nombre possible de persones?

Encara que a Europa Swvl ofereix exclusivament solucions com a servei, operar a gran escala serveis de transport B2C i B2B a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, el Pakistan i Llatinoamèrica ens dona un enorme avantatge sobre altres proveïdors de tecnologia, perquè no només parlem, sinó que també ho fem. Els nostres serveis als mercats en desenvolupament no estan subvencionats, cosa que significa que la tecnologia és la clau de l'eficiència operativa, la satisfacció dels conductors i la fidelització dels clients. Per això tots els nostres productes es desenvolupen pensant que els passatgers estiguin contents, cosa que fa que el nostre negoci no sigui B2G ni B2B, sinó B2G2C i B2B2C.

Estic convençut que l'experiència de Swvl operant cada dia milers d'autobusos amb la seva pròpia plataforma tecnològica de mobilitat també és molt valuosa per a Europa.

I, finalment, quines tres coses s'enduria a una illa deserta?

Com que l'illa és deserta, la mobilitat compartida probablement no serà la màxima prioritat. Però el transport continuaria sent un gran facilitador, com ho és a tot el món. Així que m'enduria una bicicleta, cosa que obliga a portar també una caixa d'eines, i una hamaca. Per què una hamaca? Doncs perquè, després de recórrer l'illa en bici d'una punta a l'altra, necessitaria descansar!