Es pot convèncer la gent que deixi el cotxe a casa per anar a treballar?

Diverses ciutats estan provant diferents incentius per reduir el nombre de cotxes. Tanmateix, no hi ha una fórmula màgica, i les iniciatives només funcionaran si existeixen alternatives viables.

Es calcula que la contaminació atmosfèrica mata 7 milions de persones l'any a tot el món, i els vehicles són una de les principals fonts d'emissions de CO2. Reduir el nombre de cotxes és, per tant, essencial per fer front a la terrible combinació de manca d'espai urbà, crisi climàtica i càrrega per a la salut pública. Amb aquesta finalitat, el Regne Unit està provant crèdits de mobilitat que es poden fer servir al transport públic o a sistemes de bicicleta i cotxe compartits a canvi que els conductors rebutin els seus vehicles més antics.

Les autoritats de transport de tot el món fa temps que proven iniciatives similars, com abonaments de transport amb descompte o subvencionats, programes d'anar a la feina en bici i viatges compartits. Ara, els Estats Units fins i tot estan experimentant amb la «gamificació» dels desplaçaments a la feina. Els usuaris de l'app Incentrip reben punts que poden bescanviar per crèdits de transport, vals regal o diners quan trien modes de transport o rutes més respectuosos amb el medi ambient.

El desplaçament a la feina és una cosa ineludible per a molta gent, així que les empreses estan en bona posició per animar els seus empleats a deixar el cotxe. Entre les opcions hi ha oferir incentius públics lliures d'impostos com a part dels beneficis per a empleats, organitzar cotxe compartit o aplicar el «parking cash-out» (oferir als empleats el valor en efectiu de la seva plaça d'aparcament).

Encara que reduir el nombre total de cotxes és l'objectiu últim, l'ocupació mitjana d'un cotxe és de només 1,2 persones, així que els viatges i el cotxe compartits ajuden en augmentar l'ocupació. A més de les iniciatives empresarials o municipals, les empreses de cotxe compartit entre particulars ofereixen als conductors un incentiu econòmic per portar passatgers. Tanmateix, a la gent li costa per naturalesa compartir espai amb desconeguts, i el transport d'ocupació múltiple pot tenir dificultats per fidelitzar a llarg termini.

Perquè qualsevol iniciativa de mobilitat sostenible tingui èxit, apel·lar simplement a la nostra bona voluntat invocant el canvi climàtic o els riscos per a la salut rarament funciona. Per renunciar a la comoditat del cotxe, la gent necessita treure'n alguna cosa a nivell personal. Per a alguns, la recompensa pot haver de ser més que econòmica: per exemple, la motivació afegida de fer que l'experiència de joc sigui competitiva.

Sigui quin sigui l'incentiu, no és realista esperar que la gent renunciï al cotxe sense alternatives assequibles i flexibles. Per desgràcia, a moltes ciutats el transport públic està tan deteriorat i és tan poc fiable que per a molta gent és l'última opció. Realistament, poques persones triaran habitualment un trajecte més llarg, més incòmode o més frustrant si valoren el seu temps més que qualsevol recompensa.

Els programes també han de respondre a totes les necessitats i preocupacions de qui es desplaça a la feina. Per exemple, garantir un viatge gratuït de tornada a casa en cas d'hores extra imprevistes o emergències dona tranquil·litat a qui va a la feina sense cotxe. De la mateixa manera, els programes d'anar a la feina en bici resulten més atractius quan hi ha instal·lacions com aparcament segur o dutxes.

Desincentivar és una altra peça del trencaclosques: ciutats de tot el món també experimenten amb mesures com els peatges urbans o per emissions i la reducció de l'aparcament per treure cotxes dels carrers i fer que conduir resulti menys atractiu.

Tanmateix, no hi ha una fórmula màgica, i la solució probablement sigui una combinació d'iniciatives. El veritable canvi arribarà quan la gent tingui alternatives viables que competeixin amb la comoditat del cotxe. Serveis com Shotl On-demand Shuttles poden ajudar col·laborant amb els proveïdors de transport públic per complementar serveis poc freqüents o poc flexibles o cobrir necessitats no ateses, per exemple a comunitats rurals. També millorant la connectivitat de primera i última milla i connectant les zones residencials amb el transport públic. Tanmateix, encara que el sector privat té un paper a exercir, els governs han de continuar oferint incentius a empreses i particulars i comprometre's a invertir en infraestructures de transport i en el seu manteniment.