Igualtat de gènere i transport sostenible van de la mà: t'expliquem per què
El transport sostenible i la igualtat de gènere són centrals en molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU. Però, com diu el refrany, són ungla i carn: no es pot tenir l'un sense l'altre.
Durant molt de temps s'ha considerat que el transport és neutre quant al gènere i beneficia per igual tots els membres de la societat. Tanmateix, cada vegada hi ha més proves, com l'estudi irlandès del 2020 Travelling in a Woman's Shoes, que desmenteixen aquesta idea. Continuen existint diferències clares i significatives entre els desplaçaments i les necessitats de mobilitat d'homes i dones, lligades a la persistència dels rols de gènere.
Com a sustentadors tradicionals de la llar, els homes solen desplaçar-se de manera lineal cap a i des de la feina. Aquests trajectes A-B-A són fàcils d'entendre i de planificar, i el sector del transport, dominat per homes, sol donar-los prioritat. Les dones, en canvi, continuen sent les principals responsables de la llar i de les cures. Això implica desplaçaments més complexos, que sovint combinen diversos trajectes curts. Per exemple, portar els nens a l'escola abans d'anar a treballar, o combinar la compra amb una visita a familiars grans. Encara que aquests «trajectes en triangle» són més difícils de preveure i planificar, les dones tenen menys accés al vehicle privat i són les principals usuàries del transport públic, per la qual cosa és encara més urgent abordar les desigualtats en el transport.
Resoldre-ho comença per incorporar experiències i perspectives més diverses a la planificació del transport, cosa que ja passa a mesura que més dones s'incorporen al sector, encara que lentament. Mesures com millorar el transport escolar i fer que el transport públic sigui més fàcil i segur perquè els nens el facin servir sols també milloren la vida de les persones cuidadores. A més, encara que és important promoure alternatives al cotxe dins d'una agenda de transport sostenible, cal evitar penalitzar les conductores i obligar-les a fer servir un transport públic o una micromobilitat que moltes perceben com a menys segurs.
Per desgràcia, l'assetjament sexual és una cosa quotidiana per a les dones al transport públic de tot el món, i condiciona dràsticament les seves decisions i la seva llibertat de moviment. I el que és fonamental: les dones (i altres col·lectius, com les persones LGBTIQ+) no necessiten haver patit personalment assetjament o violència perquè la por condicioni la seva manera de desplaçar-se.
Oferir un transport sostenible que respongui millor a les complexes necessitats de mobilitat de les dones i les mantingui segures comença, per tant, per una planificació amb perspectiva de gènere i per millorar les infraestructures i la notificació d'incidents. També ajudaran una millor informació i connexió entre modes i la reducció dels temps d'espera i dels trajectes a peu de primera i última milla, sobretot de nit i en zones poc poblades.
Un enfocament de mobilitat com a servei (MaaS) i els serveis de transport a la demanda (DRT) poden ajudar en aquest sentit. El DRT suposa rutes i horaris més flexibles i personalitzats, informació d'arribada en temps real, menys temps d'espera, més capacitat a bord i punts de recollida i arribada més propers a l'origen i destinació dels usuaris. Tot plegat dona com a resultat un servei més segur, útil i accessible. A més, quan els usuaris reserven i paguen a través de l'app, els planificadors obtenen dades valuoses sobre el seu comportament que es poden utilitzar per traçar els desplaçaments i les necessitats de les dones i dissenyar millors serveis.
Ja sabem que, per competir, el transport sostenible ha d'igualar la fiabilitat, la comoditat, l'accessibilitat i la seguretat que s'atribueixen al cotxe privat. És hora de prestar més atenció a les necessitats i preocupacions de les dones perquè elles també puguin triar amb autonomia opcions de transport sostenibles. Altrament, assolir els ODS sempre serà una batalla costa amunt.
