Les economies del coneixement necessiten solucions de transport més intel·ligents
Les nostres ciutats s'estan convertint en «economies del coneixement», economies en què els productes i serveis es generen a partir del coneixement intel·lectual. Les ciutats haurien de funcionar com a pols que fomentin la innovació.

Les nostres ciutats s'estan convertint en «economies del coneixement», economies en què els productes i serveis es generen a partir del coneixement intel·lectual. Les ciutats haurien de funcionar com a pols que fomentin la innovació. Perquè una ciutat sigui realment productiva, tota la ciutadania necessita accedir en igualtat de condicions al que ofereix. L'única manera d'aconseguir-ho és crear connexions de transport fiables.
En millorar la connectivitat de la xarxa de transport públic, les ciutats tenen l'oportunitat d'augmentar la seva productivitat econòmica global a través del que es coneix com «economies d'aglomeració». Les economies d'aglomeració es produeixen quan millora l'accés de tota la ciutadania a infraestructures comunes (transport públic compartit, equipaments públics, etc.). Quan la disponibilitat i la diversitat dels mercats i de l'ocupació augmenten gràcies a connexions fiables, s'impulsen l'ocupació i la productivitat, cosa que es tradueix en una major producció econòmica.
La meva ciutat natal, Sheffield, al nord d'Anglaterra, té uns 582.506 habitants, cosa que la converteix en la tercera autoritat de districte més gran del país. Tanmateix, per desesperació de molts veïns, esperar més de 30 minuts un autobús poc fiable és el normal. Per a molts usuaris del transport públic, el que hauria de ser un trajecte senzill al centre de la ciutat es converteix sovint en un desplaçament ple de retards i connexions perdudes. Aquesta manca de connexions fiables impedeix a la ciutadania accedir als serveis, fa que els treballadors arribin tard i redueix la productivitat global de la ciutat.
Normalment, les ciutats amb més població tenen un major nivell de productivitat econòmica. Al Regne Unit, però, aquesta regla no es compleix. Excepte Bristol, totes les grans ciutats britàniques que no són la capital són menys productives que altres ciutats europees de població similar. Com assenyala Tom Forth, responsable de dades de l'Open Data Institute de Leeds, «les nostres majors ciutats, a part de la capital, són significativament menys productives que gairebé totes les ciutats europees de mida similar».
El Regne Unit té un enorme problema per portar la seva població al cor productiu dels seus centres urbans. Des de mitjans dels anys vuitanta, quan es van desregular les xarxes d'autobusos i es van obrir a la competència comercial, les subvencions que s'havien establert inicialment per sostenir aquests serveis s'han anat reduint a poc a poc i, en alguns casos, fins i tot han desaparegut per complet. El lamentable resultat són les xarxes de transport ineficients i poc fiables que existeixen avui a ciutats com Sheffield.
A la seva excel·lent sèrie de BBC Radio 4 Mind The Gap: Britain's Transport Divide, l'escriptora Lynsey Hanley assenyala que «fora de Londres, l'autobús es tracta com un “servei residual”», i quan s'utilitza el transport públic a Sheffield (o a la majoria de ciutats britàniques), aquesta és precisament la impressió que queda: la sensació que el transport públic s'ha ofert com una cosa secundària.
Però el futur del transport a tot el món modern s'està allunyant a poc a poc de la dependència dels modes de propietat privada per adoptar un enfocament de mobilitat com a servei (MaaS). Les ciutats britàniques hauran d'adaptar-se i oferir a la seva ciutadania opcions de transport fiables, com les que existeixen a Londres i a la majoria de ciutats europees, si volen crear economies del coneixement realment pròsperes.
Com argumenta amb encert l'investigador en polítiques urbanes Andrew Brook, «l'actual economia del coneixement és l'era de les xarxes de transport urbà ràpides i massives. El Regne Unit no ha sabut adaptar-se a aquesta era, i les seves grans ciutats, els motors de l'era industrial, es van quedant enrere». Les economies del coneixement es basen en la intel·ligència humana com a forma de capital. Per crear el major capital intel·lectual possible, hem de garantir que tota la ciutadania tingui accés a totes les parts de l'economia d'una ciutat.
A Shotl creiem que un transport fiable és la pedra de toc de les ciutats altament productives del futur. Fem servir tecnologia innovadora per ajudar les ciutats a oferir als seus usuaris serveis de transport més ràpids i fiables. Així, la ciutadania pot aprofitar al màxim les oportunitats i els serveis de la seva ciutat.


