Per què les dades són clau per gestionar eficaçment una crisi
Qui extreu les dades és el rei. I ara que el món surt del seu tancament després del tancament per la COVID-19, una gestió intel·ligent de les dades serà vital per afrontar els reptes de la «nova normalitat».

Vivim una febre de l'or del segle XXI en què la informació és la nova moneda i qui extreu les dades és el rei. I ara que el món surt del seu tancament després del tancament per la COVID-19, una gestió intel·ligent de les dades serà vital per afrontar els reptes de la «nova normalitat».
Els consumidors començaven a adonar-se del valor de les seves dades i de com poc poden reclamar-ne. Ara, per protegir la salut pública i salvar l'economia, se'ls demana que acceptin una major vigilància.
Quan va arribar la pandèmia, la manca de dades i de sistemes va obligar a una resposta única per a tothom: poblacions senceres en quarantena i tots els negocis tancats excepte els essencials. Per determinar qui pot tornar a desplaçar-se amb seguretat, alguns països utilitzen ara apps de seguiment sanitari o codis QR personalitzats per a un enfocament més adaptat. Per avaluar si es compleixen les mesures de distància social, hi ha qui proposa anar més enllà i analitzar dades de mobilitat agregades i anònimes dels telèfons mòbils per entendre els nostres desplaçaments.
Si et sona una mica a «Gran Germà», no ets l'únic. Human Rights Watch adverteix dels perills que els governs, sobretot els que tenen un historial deficient en drets humans, accedeixin a grans quantitats de dades de la ciutadania, i de la tendència que les mesures d'emergència es mantinguin fins i tot quan l'emergència ha passat. Reconeix, però, que a grans mals, grans remeis, i sembla que l'opinió pública hi està d'acord.
L'altra cara de la moneda és que l'explotació de dades té molts avantatges, sobretot per a un transport públic de talla única, essencial perquè la gent torni a la feina. Davant de la tendència cap a solucions de mobilitat personalitzades i basades en dades en el transport privat o a la demanda, els serveis públics continuen sent bastant «analògics». Algunes ciutats han adoptat targetes de transport personals, targetes bancàries o smartphones que es validen tant a l'entrada com a la sortida, cosa que aporta moltíssimes dades sobre el comportament i el perfil dels usuaris. Tanmateix, altres continuen fent servir bitllets no personals que només es validen a l'entrada i que només compten una part de la història.
Ara, sota pressió per adaptar els serveis, les autoritats necessiten poder preveure la demanda i respondre-hi per garantir la distància social, per exemple controlant el nombre de passatgers a bord. Però, encara que els conductors poden veure fàcilment quan un autobús està ple, és més difícil calcular la meitat o un terç de la seva capacitat. Per això Shotl està treballant en una app que permet als conductors sumar i restar passatgers i automatitzar el control d'aforament. Les dades s'envien a una base de dades central que ofereix una imatge en temps real d'on s'assoleix o se supera la capacitat, perquè els responsables puguin ajustar el nombre de vehicles a la demanda canviant.
Una segona fase del projecte posarà aquesta informació a disposició dels passatgers perquè sàpiguen si podran, o voldran, pujar a un vehicle que s'acosta. Una última fase preveu la reserva i el pagament a través de l'app i que els conductors puguin bloquejar seients buits entre passatgers.
Gestionats de manera segura i ètica, els grans conjunts de dades no personals poden facilitar solucions més sofisticades i respostes a la crisi adaptades en tots els àmbits. En el transport, compartir més dades ens permetria a tots veure el conjunt, en lloc que cada actor se centri en la seva àrea concreta, ajudaria a identificar i eliminar ineficiències dels models actuals, acabaria amb les conjectures en preveure la demanda i permetria serveis més específics i sostenibles.
Amb aquesta finalitat, són benvingudes iniciatives com Data4PT, de la UITP, que busca promoure l'intercanvi de dades de transport. La política de Shotl és compartir totes les nostres dades amb els nostres clients, però entenem que alguns proveïdors temin perdre el seu avantatge competitiu si les comparteixen amb la competència. Assolir una «utopia de la informació» significa, per tant, crear un clima en què una major cooperació ens beneficiï a tots, i especialment als nostres passatgers.


