Transport a la demanda: un o centenars?

Afortunadament, el transport a la demanda s'ha convertit en un concepte molt conegut tant entre els usuaris com al sector del transport. Tant si un servei a la demanda està totalment integrat en els sistemes de transport de les nostres ciutats i regions com si es tracta de serveis independents amb taxis o furgonetes, els serveis a la demanda no deixen d'augmentar, sobretot des que les apps mòbils permeten als operadors recollir les preferències dels usuaris, calcular les rutes desitjades i enviar els conductors fins als clients en temps real.

No existeix un únic tipus de transport a la demanda, sinó una gran varietat de models. El transport a la demanda es pot definir com qualsevol servei de transport l'oferta del qual (horari i/o recorregut) no queda totalment definida fins que l'operador rep algun tipus d'informació sobre la intenció de l'usuari per a aquell dia, lloc i/o hora concrets.

A partir d'aquesta definició, a Shotl ens agrada descriure 5 grups, o nivells, de transport a la demanda:

1. Ruta fixa: en aquest nivell, els serveis de transport a la demanda funcionen amb un recorregut predefinit en què algunes parades es defineixen com a «opcionals», de manera que el vehicle només hi passa si algú les ha sol·licitat prèviament. Això permet a l'operador estalviar quilòmetres en buit i temps de viatge. De vegades, tot el recorregut es pot definir com a opcional, de manera que si no hi ha demanda per a una expedició, el vehicle ni tan sols surt de la cotxera.

2. Ruta flexible: el cas anterior es pot ampliar afegint parades opcionals en una franja propera al recorregut. Si se sol·licita una parada, el vehicle fa un desviament. Cada expedició té un desviament màxim que pot assumir raonablement, de manera que, si s'ha assolit aquest màxim, els usuaris poden optar per esperar el pròxim autobús o anar a peu fins a la parada de la «ruta principal».

3. Aproximació (feeder): aquí afegim un grau més de llibertat, en què totes les recollides (o, alternativament, totes les arribades) es defineixen en funció de la demanda, sense seguir cap recorregut establert. Tanmateix, el punt final (o, alternativament, l'inicial) està fixat en un lloc i una hora concrets. Passada aquesta hora, l'expedició pot tornar a començar.

4. Cantonada a cantonada: en aquest model desapareix completament el concepte d'expedició. No hi ha rutes ni horaris predefinits, sinó un conjunt de parades repartides per una àrea i una franja horària amb servei. La ruta es crea en temps real en funció de les peticions dels usuaris. Si no hi ha demanda, el vehicle s'atura. Si la demanda és constant, el vehicle pot continuar circulant fins al final de l'horari de servei.

5. Porta a porta: el cas anterior encara requereix que es defineixin parades, físiques o virtuals, com a únics punts permesos de recollida i arribada. L'últim pas és eliminar completament aquest concepte i permetre recollides i arribades en qualsevol punt de l'àrea de servei.

Els casos d'ús de cada model són molt diversos: mentre que el «cantonada a cantonada» i el «porta a porta», les especialitats de Shotl, són ideals per a zones suburbanes, serveis nocturns, campus empresarials i petites zones rurals i turístiques, el model d'«aproximació» és ideal per a una llançadora a l'aeroport o un autobús d'empresa, i les rutes fixes i flexibles funcionen bé en àrees grans i amb molt de moviment. A més, els models mixtos poden conviure sense problemes.

Aquesta classificació va dels models menys flexibles als més flexibles de transport a la demanda, però no és l'únic criteri per classificar-los. Un altre criteri important té en compte amb quanta antelació es calcula la ruta, es faciliten les hores estimades al client i es programen les noves peticions. Això depèn de com d'imprevisible sigui la demanda: un autobús escolar només canviarà amb cada nou període lectiu, una llançadora a l'aeroport es pot reservar amb unes hores d'antelació i els usuaris d'un servei nocturn valoraran molt poder reservar en l'últim moment.

Els algorismes que reoptimitzen les rutes de manera constant són ideals per a aquest últim cas, mentre que els algorismes que troben la solució òptima només quan es coneix tota la demanda seran millors per al primer.

Finalment, hi ha factors externs que poden definir el servei a la demanda: el tipus de vehicle (un autobús, una furgoneta o un taxi), la seva integració (o no) amb les tarifes i la informació del transport públic, la naturalesa de la destinació, etc.

Si estàs pensant a implantar un sistema de transport a la demanda, contacta amb nosaltres i t'ajudarem a decidir quin és el model ideal per a tu.