Una ciutat per caminar

Amb l'arribada de l'electrificació generalitzada de la mobilitat, es debat quina és la font d'energia renovable més eficient en termes d'accessibilitat, ús del sòl, impacte en l'entorn local i facilitat d'ús. Els científics coincideixen que la proximitat de la producció és un factor clau per evitar les pèrdues d'energia en el transport. Per desgràcia, no totes les zones tenen la mateixa capacitat de produir energia neta i moltes continuen depenent de la xarxa.

Amb la mobilitat passa el mateix. Hi ha zones amb una enorme demanda de mobilitat, i una xarxa de carreteres, vies fèrries i camins és per on ens movem nosaltres, els «electrons» que fan funcionar la societat.

Aleshores, quina és la manera més eficient de desplaçar-se? És bastant senzill: la nostra forma de mobilitat més antiga, caminar, continua sent la més eficient i accessible, la que menys sòl ocupa i la que té menor impacte ambiental.

Per això aspirem a una ciutat per caminar, en què res no sigui a més de 10-15 minuts, en què no calguin cotxes, ni tan sols transport públic; una ciutat com un poble. Això vol dir tenir tots els serveis i productes habituals (diaris, setmanals, mensuals) a menys d'1 km de casa. Però a quina distància som d'aquest objectiu? La combinació d'iniciatives per alliberar de cotxes els centres urbans i d'un urbanisme centrat en els itineraris de vianants ja està permetent a moltes ciutats europees començar a entreveure aquest ideal.

La realitat, però, és molt més complexa. Segons un estudi independent de SD Worx, el treballador europeu mitjà recorre gairebé 15 km per anar a la feina, i altres tants per tornar. Molt lluny de convertir-se en un passeig de 15 minuts. I, encara que la pandèmia i la nova tendència del teletreball poden ajudar a apropar-nos a aquest objectiu, hem adaptat la nostra vida al transport motoritzat i és poc probable que això canviï aviat.

Per sort, comptem amb el transport públic i amb noves eines de mobilitat que estan ajudant en la transició cap a una ciutat més respectuosa amb el medi ambient.

Però què passa a les zones suburbanes i rurals? És poc probable que aquestes zones de menor densitat tinguin totes les seves necessitats cobertes en un radi tan curt, i depenen molt del cotxe privat. La manca de demanda i infraestructures en aquestes zones es pot superar amb enfocaments més intel·ligents per respondre a les necessitats de mobilitat. Aquí creiem que el transport a la demanda, com Shotl, pot salvar la situació i convertir-se en la pedra angular per escurçar distàncies en aquestes comunitats. Almenys, fins que reorganitzem la nostra vida per tenir-ho tot a menys d'1 km de casa.