El paper creixent del «conductor de la comunitat»

Els conductors dels serveis d'autobús a la demanda, també anomenats conductors de la comunitat, tenen un paper molt important com a ambaixadors del barri. Ajuden els usuaris amb mobilitat reduïda, són responsables i de confiança quan es tracta de cuidar menors i són una figura clau que aporta un major nivell d'atenció a la dinàmica d'aquesta nova forma de mobilitat.

Avui parlem amb Nicolás, conductor del transport a la demanda al barri de Can Barata, a Sant Cugat (Barcelona). Can Barata va ser el primer servei DRT desplegat per Shotl i continua funcionant avui amb un nombre molt alt de viatgers.

Nicolás, que treballa amb l'operador de transport Moventis («Nico», com solen dir-li els amics), va ser el primer conductor que es va incorporar al projecte de Shotl per provar una forma de mobilitat innovadora. La seva simpatia i amabilitat l'han convertit en el conductor favorit del barri, i coneix personalment molts usuaris de Shotl.

Ens pots explicar quant de temps fa que ets conductor d'autobús i com vas tenir l'oportunitat de provar un servei de transport a la demanda?

És clar. Vaig començar el 2015 conduint en serveis discrecionals: excursions o viatges a llocs turístics i populars de Barcelona o dels voltants. Poc després vaig entrar a l'operador de transport Moventis i em van trucar per a una feina nova que, al principi, quan el meu cap me la va explicar, em va semblar una mica una broma: em donarien un minibús i una tauleta on rebria les sol·licituds de recollida que els usuaris farien des del mòbil o trucant directament al centre d'atenció al client. A la tauleta també rebria les indicacions per arribar a les parades de recollida.

Així que vaig començar en aquesta feina pensant que ningú pagaria ni un cèntim per aquest servei. La línia de Can Barata mai no havia funcionat bé i tenia molt pocs viatgers. Després, a poc a poc, les coses van començar a canviar. Recordo que el primer any vam començar amb 5 usuaris diaris. El segon any ja en teníem 20-30. El quart any eren 40-50. Ara som al cinquè any de servei i tenim uns 50-60 usuaris diaris. Mai no baixem de 45. I això amb una població de només 300 habitants. Així que el percentatge és força alt.

Has notat algun canvi important al barri des que condueixes amb tecnologia a la demanda? Com fan servir els veïns el servei a la demanda?

Per començar, els veïns s'han adaptat molt bé al servei i crec que estan molt contents. Els pares poden confiar en l'autobús i saben que els seus fills arribaran puntuals a l'escola cada dia.

I no només això: també hi ha persones grans que fan servir el servei. Gent de 30, 40 o 50 anys que va a treballar a Barcelona sap que només ha de sol·licitar el viatge i, en qüestió de segons, sabrà l'hora exacta a la qual la recolliré. I com que hi ha connexió amb l'estació de tren, amb el mateix bitllet es pot arribar a gairebé qualsevol lloc de l'àrea de Barcelona. Fan comptes de seguida i veuen que per poc més d'un euro poden arribar a gairebé qualsevol lloc, còmodament, sense gastar en benzina. El que em diuen els usuaris és que el servei és molt econòmic i pràctic.

A més, totes aquestes persones difonen el servei i s'han convertit en els millors defensors del transport a la demanda. S'ha convertit en una línia gairebé «familiar»: els germans petits comencen a utilitzar el servei a mesura que es fan grans, i també els amics que en senten a parlar. I com que sempre és el mateix conductor, podem crear un vincle, una cosa molt positiva. Tothom confia que el Nico hi serà, i no els fallaré.

Quin tipus de passatger fa servir el transport a la demanda? Quines opinions rebes?

Quan vam començar la línia, eren sobretot nois i noies. Sobretot a partir dels 12 anys, que és l'edat en què els pares comencen a deixar-los anar sols. Però ara també porto gent de 20, 30, 40 anys o més que prefereix utilitzar el transport públic.

Fa poc fins i tot vaig conèixer un usuari de 86 anys que es va descarregar l'app fa un mes i va aprendre de seguida a fer-la servir. Va cada dia a l'escola a recollir la seva néta perquè la seva filla pugui anar a treballar sense haver de canviar de torn. Abans això era un problema per a ella, però ara aquest senyor m'explica que li treu una mica de pressió a la seva filla, perquè ja no ha d'anar corrent a l'escola. Ell només demana un viatge des de la parada més propera a casa seva, amb la tranquil·litat de saber exactament quan arriba l'autobús.

Els experts solen lloar el transport a la demanda davant de les línies tradicionals de ruta i horari fixos. Però, per a tu, que coneixes el DRT de primera mà, hi ha alguna millora o funcionalitat concreta que t'agradaria veure en el futur?

Quan em vaig incorporar al projecte, la meva empresa em va dir que em preocupés d'aquests detalls, que em tocava a mi «humanitzar» la tecnologia i fer que funcionés cada dia millor. També en parlo sovint amb els usuaris, però no se m'acut res, i ells opinen el mateix. I si alguna vegada alguna cosa no funciona del tot bé, l'equip tècnic troba una solució molt ràpid.

El servei a la demanda és molt especial. No té res a veure amb el típic autobús que passa cada hora. Quan necessites un viatge, o si tens una urgència, fas la sol·licitud i ja el tens aquí. Què més puc dir?

Per al futur? Estic content amb el servei tal com està i els usuaris no em demanen res de diferent. Si hi ha alguna cosa, segur que els tècnics ho detectaran i ho desenvoluparan, i jo estaré encantat de provar-ho.

Alguna història personal o curiosa que vulguis explicar-nos sobre la teva experiència com a conductor del transport a la demanda?

Unes quantes! Per exemple, una vegada anava a una parada a recollir un passatger i, en arribar, de sobte es va recordar que s'havia deixat el portàtil a casa. Com que en aquell moment no tenia altres sol·licituds de viatge i no hi havia pressa, li vaig dir que anés a buscar l'ordinador, que l'esperava. Això seria impensable en una línia d'autobús regular.

De vegades també hi ha petites entremaliadures, sobretot amb els nois i noies que em coneixen i han après que, si no hi ha altres sol·licituds, els espero. Així que miren l'app i, si veuen que són els únics, es prenen el seu temps per arribar a la parada, però així que veuen aparèixer una nova sol·licitud a la pantalla, surten corrent per arribar a temps. Quan arriben a la parada em demanen perdó i em diuen que no tornarà a passar, però sé que l'endemà faran exactament el mateix!

Segur que us podria explicar moltíssimes històries!

I per acabar: quines 3 coses t'enduries a una illa deserta?

Quina pregunta tan curiosa! Bé, crec que el que més em preocuparia seria sobreviure, així que m'enduria una caixa de llumins per poder fer foc, una destral per construir-me un refugi i, finalment, un matxet per caçar. Tant de bo no l'hagués d'utilitzar, però necessitaria menjar.