La mobilitat com a servei s'enlaira als aeroports

A mesura que creix la consciència sobre la crisi climàtica, també augmenta l'escrutini sobre el sector de l'aviació, que ha crescut enormement en els últims 20 anys. Però, encara que molts busquen solucions a l'aire, també hi ha oportunitats a terra per fer més sostenibles els aeroports.

Encara no està clar com afectarà l'actual brot de COVID-19 el creixement del sector aeri a curt termini. Tanmateix, abans de la crisi, l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) preveia amb seguretat que el nombre de passatgers es duplicaria fins a assolir els 8.200 milions entre el 2018 i el 2037. S'espera que la major part del creixement procedeixi de les economies emergents d'Àsia-Pacífic. Amb ell arriben llocs de treball i enormes beneficis econòmics, però també reptes importants quant a emissions i a les infraestructures necessàries per absorbir la creixent demanda.

L'aviació ja representa al voltant del 2 % de les emissions mundials, una xifra que podria augmentar entre un 300 % i un 700 % d'aquí al 2050 si no es frena significativament el creixement. Impulsades per la creixent demanda social i per les exigències dels acords internacionals, tant les aerolínies com els aeroports estan fent esforços per reduir la seva petjada ambiental. Sobre la taula hi ha de tot, des d'innovacions com els biocombustibles i els avions elèctrics fins a objectius més immediats, com edificis energèticament eficients i un menor consum d'aigua.

Els ecologistes i els mitjans solen centrar la seva atenció en els avions mateixos o en la construcció de noves pistes. Tanmateix, és menys conegut que gairebé la meitat de les emissions d'un aeroport, més enllà dels vols, procedeix del transport terrestre que fan servir el personal i els passatgers per anar i tornar. Aquests desplaçaments per terra també afecten la qualitat de l'aire i la congestió als voltants.

Els aeroports solen estar allunyats de les zones residencials per reduir la contaminació atmosfèrica i acústica, però això pot fer que sigui més difícil arribar-hi. Encara que sovint tenen bones connexions de transport amb el centre de la ciutat, aquestes són menys útils per al gran nombre de treballadors i passatgers el trajecte dels quals comença o acaba en un altre lloc. Si a això hi sumem la dificultat de moure's amb rutes, horaris i bitllets desconeguts per als visitants, no és estrany que els vehicles de baixa ocupació, com el cotxe privat, el taxi o els VTC, siguin sovint el transport preferit. Tanmateix, tots poden augmentar la congestió i la contaminació, així que els esforços per reduir la petjada de carboni global de l'aviació han de tenir en compte el conjunt i mirar més enllà de l'aeroport mateix.

Els vehicles elèctrics o autònoms, adequats respectivament per a distàncies curtes o rutes fixes, poden ser una resposta. Tanmateix, la seva adopció massiva encara és lluny, i cap dels dos no resol la congestió si el nombre total de vehicles a les carreteres continua sent el mateix. Tot i així, ofereixen beneficis immediats quan es fan servir per al transport terrestre del personal i els passatgers dins de l'aeroport i als seus voltants.

Aquí també hi ha una oportunitat per a la mobilitat com a servei (MaaS). Les llançadores a la demanda amb rutes dinàmiques, amb bitllets i pagaments integrats i còmodes, poden permetre a passatgers i empleats passar sense complicacions al transport públic o fins i tot compartir trajectes cap a destinacions properes. El MaaS també pot oferir solucions per als desplaçaments dins de l'aeroport, i Shotl aporta actualment la tecnologia dels serveis ShuttleMe compartits a la demanda per als empleats de l'aeroport de Munic.

Parlar de viatges aeris sostenibles pot sonar a contradicció, i les grans reduccions de les emissions dels vols, a somni llunyà, però ja es poden prendre mesures perquè els aeroports siguin més verds a terra. A Shotl esperem veure en els propers anys més aliances publicoprivades que donin lloc a solucions intel·ligents per als reptes d'infraestructura i transport i que anteposin les comunitats veïnes i el planeta.