Kawasaki va convertir el camí a peu fins a l’estació en un viatge compartit
Amb l’operador ferroviari Odakyū, llançadores a demanda recullen els passatgers als carrers residencials i els porten a la xarxa ferroviària, i resolen així l’última milla que decideix si el tren es fa servir o no.
- Entorn
- Àrea d’influència ferroviària suburbana
- Model de servei
- Primera i última milla
- Complementa
- Xarxa ferroviària d’Odakyū
- Reserva
- App i app MaaS de l’operador

Resultats
Una satisfacció alta i constant en tot el servei d’aproximació.
La modelització va mostrar que la mateixa flota podia transportar el doble d’usuaris.
Integrada a l’app pròpia de l’operador perquè tot el viatge es reservi en un sol lloc.
El repte
Dues pressions alhora sobre el transport secundari del Japó
A mesura que el país envelleix, el nombre d’usuaris vulnerables de la via pública no para de créixer i, alhora, cada vegada hi ha menys conductors per prestar serveis de transport. Odakyū va plantejar la prova de concepte per respondre a totes dues coses fent més eficient el servei mateix gràcies a la tecnologia.
La zona escollida és la Kawasaki residencial: carrers estrets i cases unifamiliars, el tipus de teixit urbà que el transport públic convencional té dificultats per atendre. La xarxa ferroviària no era mai el problema; el problema era arribar-hi.
Què hi vam desplegar
Un servei d’aproximació pensat segons els horaris dels trens, no segons un horari propi
- 01Zona centrada en l’estació
Una zona de servei dibuixada al voltant del node ferroviari que alimenta.
- 02Parades virtuals
Punts de recollida en carrers residencials més enllà de la distància a peu.
- 03Recollides sincronitzades amb el tren
Trajectes calculats segons les sortides dels trens, no segons l’horari d’una llançadora.
- 04Integració MaaS
Reserva a través de l’app pròpia d’Odakyū en la segona fase.
Pensat per alimentar la xarxa, no per competir-hi
El servei existeix per omplir trens. Les recollides se sincronitzen amb les sortides, i la zona es dibuixa per complementar el ferrocarril, no per duplicar cap ruta que ja funcioni.
Com funcionen les regles d’assignacióSobre el terreny
Masashi HisatomiCàrrec executiu, Odakyu“Vam triar Shotl perquè ja tenien operacions en funcionament en diverses ciutats d’Europa. I vam pensar que podríem aprendre de les seves operacions, com el cas de Barcelona, on l’entorn operatiu semblava molt proper al dels problemes de transport que veiem nosaltres.”
Reptes similars
El problema no és exclusiu del Japó
El que feia difícil Kawasaki no és el Japó. És un teixit residencial de carrers estrets i cases unifamiliars just fora de la distància a peu d’una estació, una població que envelleix i per a la qual aquesta distància és cada vegada més curta, i massa pocs conductors per afegir-hi més serveis fixos.
Odakyū va triar Shotl perquè les mateixes condicions ja s’havien resolt a Europa, sobretot a Barcelona. Allà on una bona línia de tren acaba en carrers on un autobús no pot arribar, el model d’aproximació es pot traslladar: parades virtuals, recollides sincronitzades amb les sortides i reserva dins de l’app pròpia de l’operador.
Transport a demandaCentre urbàLisbon city centre
PortugalEl primer servei de Shotl en un centre urbà, amb Carris en carrers cèntrics densos.
Transport a demandaHoraris a midaSant Cugat
EspanyaLa demanda va créixer a les rutes suburbanes quan els usuaris van poder triar la seva hora de sortida.
Transport a demanda−90% d’esperaTorre Baró
EspanyaUn barri costerut i desconnectat va arribar a una valoració dels usuaris de 4,7/5.


